Co-associació
La co-associació és un concepte central del 020 Sistema Viu del Metalaboratori que descriu una forma específica de relació pedagògica en què l’activitat d’ensenyament i aprenentatge es construeix de manera compartida entre participants.
No es tracta d’un concepte unitari ni estàtic, sinó d’una configuració que es desplega en diversos nivells: com a marc teòric, com a reformulació pròpia dins la investigació, com a dinàmica operativa del sistema, com a fenomen empíric i com a propietat emergent.
Definició en aquesta investigació
En aquesta investigació, la co-associació no es limita a la idea de col·laboració ni a la simple participació activa de l’alumnat, sinó que descriu un desplaçament estructural de la relació pedagògica.
La relació tradicional docent–alumne es reconfigura cap a una relació en què:
-
la capacitat d’orientar, validar i produir coneixement es distribueix
-
els estudiants poden assumir funcions pedagògiques dins l’activitat
-
el docent deixa de ser l’únic centre de validació i passa a actuar com a bastida sistèmica
Aquesta configuració no implica simetria total ni absència de rols, sinó una redistribució funcional de l’agència pedagògica dins el sistema.
La co-associació es concreta quan:
-
els estudiants participen en processos d’orientació d’altres estudiants
-
es generen espais de validació no centralitzada
-
el coneixement circula a través de la xarxa d’activitat i no només a través del docent
-
les decisions pedagògiques es negocien dins la pràctica
En aquest sentit, la co-associació no és només una metodologia, sinó una propietat relacional del sistema d’aprenentatge que emergeix quan l’arquitectura i les dinàmiques d’agència ho permeten.
Aquesta reformulació es diferencia del concepte original de partnering en què no es basa en una proposta normativa, sinó en una descripció empírica de pràctiques que emergeixen en un sistema sociomaterial específic.
Marc teòric
La noció de co-associació es connecta amb el concepte de partnering, que proposa una relació més horitzontal entre docent i estudiant. No obstant això, en aquesta investigació aquest marc es reinterpreta a partir de l’anàlisi empírica del sistema.
Dinàmiques del sistema
→ Co-associació (Dinàmiques d’agència)
En el funcionament del sistema, la co-associació es manifesta com una dinàmica vinculada a la 022 Redistribució d’agència.
No és una assignació formal de rols, sinó una configuració que apareix quan:
-
l’arquitectura permet intervenir
-
els estudiants disposen de marge de decisió
-
la responsabilitat es distribueix
Desenvolupament empíric
→ 041 Iteració 1
→ 042 Iteració 2
→ 043 Iteració 3
La co-associació no apareix de manera immediata, sinó que es desenvolupa progressivament:
-
en la primera iteració apareixen formes incipients de col·laboració
-
en la segona es consoliden rols d’orientació entre estudiants
-
en la tercera esdevenen pràctiques estables dins el sistema
Co-associació com a emergent
→ Co-associació (com a emergent)
Quan el sistema assoleix determinats nivells d’estabilitat, la co-associació deixa de ser una pràctica puntual i esdevé una propietat emergent del sistema.
En aquest nivell:
-
no depèn d’individus concrets
-
es reprodueix dins la dinàmica col·lectiva
-
forma part de la manera habitual d’organitzar l’activitat
Connexió amb el sistema
→ 021 Arquitectura pedagògica
→ 022 Redistribució d’agència
→ 024 Dinàmiques de co-creació
→ 025 Cognició distribuïda
→ 026 Cognició de grup
La co-associació no pot explicar-se de manera aïllada. Depèn de la interacció amb:
-
l’arquitectura que habilita la participació
-
la redistribució d’agència que permet intervenir
-
les dinàmiques de co-creació que generen producció col·lectiva
-
els processos de cognició distribuïda i de grup
Connexió amb la producció teòrica
→ Teories humils de la recerca
→ Teoria humil de la co-associació
L’anàlisi d’aquest concepte contribueix directament a la formulació de la teoria humil de la co-associació, que descriu les condicions en què aquesta configuració esdevé viable dins el sistema.