Teories humils de la recerca
Les teories humils constitueixen la formalització analítica dels mecanismes observats al llarg de les iteracions de la recerca. No apareixen com a principis previs ni com a conclusions abstractes desvinculades de la pràctica, sinó com a conceptualitzacions emergents construïdes a partir del contrast sistemàtic entre disseny, implementació i anàlisi propi de la recerca basada en el disseny.
Són humils per dues raons. En primer lloc, perquè no aspiren a universalitzar ni a prescriure un model replicable de manera acrítica. En segon lloc, perquè emergeixen d’un context situat i concret, i es presenten com a contribucions que dialoguen amb marcs teòrics existents com la cognició distribuïda, la cognició de grup o la teoria sociomaterial, però sense pretendre substituir-los.
En aquesta recerca, les teories humils no sintetitzen idees generals, sinó quatre cadenes de mecanismes observats empíricament:
- Teoria humil de la compatibilitat estructural
- Teoria humil de la co-associació
- Teoria de la co-creació arquitectònica com a mecanisme de redistribució d’agència
- Teoria humil de la regamificació com a reconfiguració sistèmica de la lògica educativa
Aquestes quatre teories no funcionen de manera aïllada. Formen part d’un mateix procés de transformació de la relació pedagògica en un entorn digital co-creat i regamificat. En conjunt, permeten descriure com l’arquitectura de l’espai, la redistribució d’agència, les formes de cognició compartida, la diferenciació de trajectòries i la reorganització de la governança educativa convergeixen en la producció de noves configuracions pedagògiques.
Relació amb els dominis analítics
Les teories humils emergeixen de la relació entre els principals dominis analítics de la recerca:
- Arquitectura pedagògica
- 022 Redistribució d’agència
- 023 Transformació de rols
- 024 Dinàmiques de co-creació
- 025 Cognició distribuïda
- 026 Cognició de grup
- 027 Límits i tensions del sistema
Relació amb les iteracions
La seva formulació es construeix a partir de l’anàlisi progressiva desenvolupada a:
Relació amb la tesi
Aquestes teories no només emergeixen del procés iteratiu, sinó que poden traçar-se directament en les transformacions observades a les iteracions 2 i 3, on els mecanismes descrits es fan operatius dins el sistema.