026 Cognició de grup
(Emergència del subjecte cognitiu col·lectiu)
Aquest domini analitza el pas d’una coordinació funcional del pensament cap a l’emergència d’un subjecte cognitiu col·lectiu dins el sistema d’aprenentatge.
Parteix de la teoria de la cognició de grup (Stahl), segons la qual el coneixement pot construir-se no només entre individus sinó a nivell del grup com a unitat cognitiva.
En aquest nivell, el grup deixa de ser únicament un espai de coordinació de tasques i esdevé una entitat cognitiva capaç de produir interpretacions, criteris i decisions compartides.
La cognició ja no es distribueix simplement entre actors i artefactes, sinó que emergeix del procés col·lectiu d’interacció sostinguda.
De la cognició distribuïda a la cognició de grup
La capa anterior del sistema descriu 025 Cognició distribuïda, on el pensament es coordina funcionalment entre participants i artefactes.
En aquest nivell:
-
els participants assumeixen funcions complementàries
-
el coneixement es distribueix entre actors i arquitectura
-
la resolució de problemes es coordina entre especialistes
La cognició de grup descriu un fenomen qualitativament diferent.
El grup passa de coordinar funcions a produir coneixement col·lectivament.
Apareixen així propietats cognitives que no poden atribuir-se a individus concrets:
-
interpretacions compartides
-
criteris col·lectius de validació
-
llenguatge normatiu propi
-
memòria del grup
-
capacitat de raonament col·lectiu
El grup esdevé així subjecte cognitiu emergent.
Construcció col·lectiva de significat
Un dels processos centrals de la cognició de grup és la co-construcció de significat.
El coneixement no és transferit entre individus, sinó que es construeix a través de seqüències d’interacció on:
-
una idea és formulada per un participant
-
és reformulada per altres membres
-
es discuteix i es contrasta
-
es transforma progressivament
-
es consolida com a interpretació compartida
El significat es construeix així en el procés col·lectiu de participació.
Normativitat i autoritat epistèmica del grup
Quan el grup desenvolupa cognició pròpia, també emergeixen formes de normativitat col·lectiva.
Els participants comencen a utilitzar expressions com:
-
“això no encaixa amb el projecte”
-
“aquesta és la manera correcta de fer-ho”
-
“aquí ho fem així”
Aquestes expressions indiquen que el grup ha desenvolupat:
-
criteris compartits
-
llenguatge propi
-
regulació epistèmica interna
La validació del coneixement deixa de dependre exclusivament de l’autoritat docent i passa a emergir de la pràctica col·lectiva del grup.
Memòria i continuïtat del grup
La cognició de grup requereix també mecanismes de continuïtat cognitiva.
El grup desenvolupa:
-
memòria col·lectiva de decisions prèvies
-
referents interns utilitzats com a exemples
-
criteris acumulats a través de l’experiència
-
continuïtat en la interpretació dels projectes
Aquest coneixement acumulat permet que el grup mantingui coherència cognitiva en el temps.
La cognició del grup es distribueix així entre:
-
els participants
-
la memòria del sistema
-
els artefactes desenvolupats
Manifestació en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, la cognició de grup apareix de manera clara en la tercera iteració de la recerca.
Durant aquesta fase, el nucli d’especialistes desenvolupa formes estables de treball col·lectiu que inclouen:
-
discussió conjunta de decisions tècniques
-
interpretació col·lectiva del funcionament del sistema
-
construcció compartida de criteris de qualitat
-
resolució col·lectiva de problemes complexos
El grup deixa de limitar-se a coordinar tasques i passa a actuar com unitat cognitiva capaç de produir coneixement.
Funció analítica del domini
Aquest domini permet analitzar:
-
emergència de subjectes cognitius col·lectius
-
construcció interactiva de significat
-
desenvolupament de normativitat del grup
-
producció col·lectiva de coneixement
-
estabilització de processos cognitius compartits
La cognició de grup constitueix un dels indicadors més clars de transformació pedagògica dins el sistema estudiat.
Estructura interna de la capa
Aquesta capa del Sistema Viu del Metalaboratori s’organitza al voltant dels conceptes que descriuen les propietats cognitives emergents del grup.
Subjecte cognitiu col·lectiu
Construcció de significat
Normativitat del grup
Memòria i continuïtat
Connexió amb les teories humils
Aquest domini és central en:
I constitueix la base cognitiva per comprendre:
→ Teoria humil de la compatibilitat estructural
La cognició de grup representa una de les formes més avançades d’organització cognitiva observades en el sistema d’aprenentatge analitzat.
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
No emergeixen formes de cognició col·lectiva estables.
042 Iteració 2
Apareixen formes de cognició distribuïda dins el nucli d’especialistes.
043 Iteració 3
El grup desenvolupa processos estables de cognició de grup i autoritat epistèmica col·lectiva.