010 Fonaments Teòrics tags:: Activity_Theorymarc_teoric aprenentatge_colaboratiu MOC3
Teoria de l’Activitat (1a i 2a generació)
Què és
La Teoria de l’Activitat és un marc teòric de la cognició social que entén l’aprenentatge i l’acció humana com a processos situats dins de sistemes d’activitat col·lectius.
Aquest enfocament s’origina en la psicologia socio-cultural soviètica i concep que:
la ment no pot separar-se de l’activitat social, els objectes culturals i les pràctiques col·lectives.
L’activitat és la unitat fonamental d’anàlisi, no l’individu aïllat.
Aportació a la cognició social
La Teoria de l’Activitat permet comprendre que:
• l’aprenentatge és un procés orientat a objectius
• les accions individuals només tenen sentit dins d’un sistema col·lectiu
• els artefactes medien tota activitat humana
• la cognició emergeix de la relació entre subjecte, comunitat i objectes culturals
Aquesta teoria amplia la mirada de la cognició des del pla mental al pla sociohistòric i material.
Conceptes clau
• Activitat com a unitat d’anàlisi
• Objectius que orienten l’acció
• Subjectes implicats en l’activitat
• Objectes que donen sentit a l’activitat
• Accions individuals dins del sistema
• Regulacions socials i normes
• Mediació mitjançant artefactes
• Motivació inherent a l’activitat
Autors principals
→ Vygotsky, Lev — Fonaments socio-culturals
→ Leóntiev, A.N. — Desenvolupament estructural de l’activitat
→ Engestrom, Y.— Sistemes d’activitat i expansió col·lectiva
→ Scanlon, E. — Aplicacions en entorns d’aprenentatge digitals
Connexions amb altres teories
La Teoria de l’Activitat dialoga amb:
→ la Teoria Socio-Cultural de Vygotsky
→ la Cognició Distribuïda (marc teòric) (processos repartits en sistemes sociomaterials)
→ l’ Teoria Actor-Xarxa (ANT) (xarxes híbrides d’actors)
→ el Teoria de l’Aprenentatge Situat(pràctiques comunitàries)
Rellevància per a aquesta tesi
Aquest marc permet interpretar els entorns digitals d’aprenentatge com:
sistemes d’activitat col·lectius orientats a objectius compartits.
És especialment útil per analitzar:
• la coordinació entre estudiants i docents
• la mediació tecnològica en el procés d’aprenentatge
• la relació entre objectius educatius i pràctiques reals
• l’emergència de dinàmiques col·laboratives
Continuïtat dins el Metalaboratori
Aquesta teoria fonamenta especialment:
→ Arquitectura pedagògica
→ 024 Dinàmiques de co-creació
→ 022 Redistribució d’agència
→ 026 Cognició de grup
i contribueix a la formalització de:
→ Teoria humil de la compatibilitat estructural
Desenvolupaments associats
La línia contemporània més rellevant és:
→ Learning by Expanding (Engeström)
que amplia la teoria cap a processos d’innovació col·lectiva i transformació sistèmica.