010 Fonaments Teòrics tags:: Distributed_Cognition Patrons_de_Disseny marc_teoric aprenentatge_colaboratiu MOC3
Cognició Distribuïda (marc teòric)
La Cognició Distribuïda és un marc teòric de la cognició social que entén el pensament com un procés que no resideix exclusivament dins la ment individual, sinó que emergeix de la interacció entre persones, artefactes i entorns culturals.
Aquest enfocament desplaça la cognició del pla mental al pla sociomaterial.
Pensar és coordinar-se dins d’un sistema.
Per què és clau en aquesta tesi
La recerca analitza entorns d’aprenentatge digitals co-creats on:
• el coneixement es construeix col·lectivament
• les decisions es distribueixen entre participants
• els artefactes tecnològics intervenen activament en el procés cognitiu
• l’arquitectura de l’entorn regula la coordinació
Aquesta configuració només pot comprendre’s si la cognició s’entén com un fenomen distribuït.
La Cognició Distribuïda permet interpretar:
→ ellaboratori.cat com a artefacte cognitiu
→ el sistema de portes com a arquitectura de pensament
→ la coordinació entre estudiants com a sistema cognitiu col·lectiu
→ l’aprenentatge com a emergència sistèmica
Dimensions de la Cognició Distribuïda
Cognició distribuïda socialment
Processos cognitius que emergeixen de la coordinació entre persones.
El coneixement es construeix mitjançant: • interacció • negociació de significats • pràctiques compartides
→ Relació amb Cognició de grup (marc teòric) → Fonament de l’aprenentatge col·laboratiu
Cognició distribuïda estructuralment
La cognició es distribueix entre persones i artefactes.
Els objectes, plataformes i entorns: • emmagatzemen informació • guien l’acció • estructuren decisions • estabilitzen pràctiques
Els artefactes no són eines neutres: formen part del sistema cognitiu.
→ Relació amb Arquitectura pedagògica → Relació amb sistemes sociomaterials → Base per entendre la mediació tecnològica
Cognició incorporada (Embodied Cognition)
La cognició emergeix de la interacció corporal amb l’entorn.
Pensar és actuar en contextos materials i socials.
Aquesta perspectiva reforça: • el caràcter situat de l’aprenentatge • la relació entre pràctica i comprensió • la importància de l’experiència activa
→ Connexió amb l’aprenentatge situat → Connexió amb entorns digitals interactius
Desenvolupaments i extensions teòriques
Aquest marc es complementa amb línies que amplien la seva comprensió:
→ Cognició distribuïda socialment
→ Cognició distribuïda estructuralment
→ Cognició incorporada (Embodied Cognition)
→ Cultura i Cognició
→ Estudi de la Cognicio Distribuida
→ Patrons de Disseny (Design Patterns)
→ Diferència entre Col·laboració i Cooperació
Autors principals
→ Hutchins, Edwin
→ Hollan, Hutchins & Kirsh
→ Salomon, Gavriel
→ Norman, Donald
Rellevància dins el Metalaboratori
Aquest marc fonamenta especialment:
→ 026 Cognició de grup
→ Arquitectura pedagògica
→ 024 Dinàmiques de co-creació
→ 022 Redistribució d’agència
i contribueix a la formalització de:
→ Teoria humil de la compatibilitat estructural
Paper dins el sistema conceptual
La Cognició Distribuïda permet entendre que:
l’aprenentatge no és transmissió de coneixement, sinó coordinació dins d’un sistema sociomaterial.
Aquesta idea és central per interpretar el Metalaboratori com a ecosistema cognitiu.
Continuar explorant
Per aprofundir en la construcció col·lectiva de coneixement: