Co-associació (Partnering)
(Relació pedagògica basada en la cooperació simètrica entre educador i aprenent)
Després d’analitzar les relacions pedagògiques entre estudiants i tecnologia, entre docents i entorns digitals, i entre docents en contextos de co-docència, aquest apartat aborda la relació pedagògica que té una incidència més directa en l’aprenentatge:
la relació educador–aprenent.
Per descriure aquesta relació es parteix del concepte de co-associació (partnering) desenvolupat per Marc Prensky.
Què és la co-associació?
Segons Prensky & Heppell (2015), la pedagogia partnering proposa una:
pedagogia de socis.
La relació pedagògica deixa de basar-se en jerarquies rígides i es fonamenta en valors compartits:
• joc net
• tracte entre iguals
• respecte mutu
• sinceritat
• confiança
• responsabilitat compartida
No implica la desaparició del rol docent, sinó la seva reconfiguració.
Desplaçament del rol tradicional
La co-associació transforma la figura del docent:
del professor com a transmissor
→ al professor com a dissenyador d’entorns d’aprenentatge.
El docent passa a:
• proposar preguntes
• dissenyar processos
• garantir la qualitat
• acompanyar trajectòries
• facilitar recursos
Els estudiants assumeixen un paper actiu en la construcció de coneixement.
Transformació del rol de l’aprenent
En un model de co-associació, l’estudiant deixa de ser receptor i esdevé:
• investigador
• expert tecnològic
• creador de sentit
• agent de transformació
• docent d’ell mateix
Aquest canvi implica que l’alumne participa activament en:
→ la producció de coneixement
→ la presa de decisions
→ la regulació del procés d’aprenentatge
Fonaments en la literatura sobre aprenentatge
El concepte de co-associació connecta amb múltiples línies de recerca:
▸ Construcció col·lectiva de coneixement
Diversos autors han defensat que els estudiants han d’esdevenir agents actius:
“Having students become active agents in knowledge construction is an important theme in the learning sciences literature.”
(Zhang et al., 2009)
Aquest enfocament apareix també en:
• Knowledge-Building Communities
• CSCL
• Aprenentatge col·laboratiu
• Cognició de grup
▸ Reconfiguració del vincle pedagògic
El professor i l’alumne deixen d’ocupar posicions oposades i passen a compartir espais d’acció i decisió.
Aquest model supera la dicotomia:
autoritat ↔ submissió
ensenyament ↔ aprenentatge
i proposa una relació de coresponsabilitat.
Dimensions de la co-associació
▸ Relació professor–alumne basada en respecte mutu
La qualitat del vincle interpersonal esdevé central per a l’aprenentatge.
Investigacions mostren que:
• la confiança millora el rendiment
• la comunicació reforça la implicació
• el vincle positiu incrementa la motivació
▸ Aprenentatge entre iguals
Quan la co-associació s’estableix amb el docent, es crea el context perquè els estudiants desenvolupin:
relacions simètriques de col·laboració.
Apareix l’aprenentatge entre iguals:
• cooperació espontània
• intercanvi de coneixement
• explicació entre companys
• regulació col·lectiva del grup
El docent esdevé facilitador d’aquestes dinàmiques.
▸ Espais interactius co-creats
Els entorns d’aprenentatge han de permetre que docents i estudiants:
• construeixin conjuntament l’espai educatiu
• adaptin els processos a les seves necessitats
• participin en el disseny de les activitats
Aquesta dimensió vincula la co-associació amb:
→ Arquitectura pedagògica
→ Espais híbrids d’aprenentatge
Evidències empíriques
Zhang et al. (2009) mostren que, en entorns de construcció de coneixement:
• el professor es desplaça del centre
• els estudiants esdevenen nodes centrals d’interacció
• les relacions es distribueixen
• la cognició esdevé col·lectiva
La configuració de l’espai digital afavoreix aquesta redistribució.
Avaluació del nivell de co-associació
Prensky proposa rúbriques que permeten valorar:
• el nivell d’implicació docent
• el grau d’autonomia estudiantil
• la qualitat de la col·laboració
• l’equilibri en la presa de decisions
La co-associació pot entendre’s com un continu entre models tradicionals i models cooperatius avançats.
Rellevància per a aquesta tesi
La co-associació constitueix:
el model relacional òptim que guia el disseny pedagògic de la investigació.
Aquest marc permet:
• reinterpretar el rol docent
• redefinir el paper de l’alumnat
• dissenyar espais d’aprenentatge col·laboratius
• analitzar la redistribució d’agència
• comprendre l’emergència de subjectes col·lectius
Continuïtat dins les Relacions Pedagògiques
La co-associació enllaça:
→ amb la transformació del rol docent
→ amb la co-docència
→ amb l’aprenentatge entre iguals
→ amb els entorns de construcció de coneixement
És el punt d’inflexió entre pedagogia tradicional i pedagogia distribuïda.
Rellevància per al Metalaboratori
Aquest concepte fonamenta directament:
→ Redistribució d’agència
→ Subjecte col·lectiu
→ 026 Cognició de grup
→ Teoria humil de la co-associació
La co-associació és el mecanisme que permet que el sistema educatiu funcioni com un sistema viu.