022 Redistribució d’agència
(Dinàmiques d’agència dins el Sistema Viu d’Aprenentatge)
Aquest domini analitza el desplaçament progressiu del poder de decisió dins l’ecosistema d’aprenentatge: qui decideix què es fa, com es fa i què té valor dins l’activitat educativa.
L’agència no es considera un atribut estrictament individual, sinó una propietat distribuïda del sistema, que es reorganitza segons la configuració de l’entorn i les pràctiques dels participants.
En el context del Metalaboratori, l’agència emergeix de la interacció entre:
-
participants
-
arquitectura pedagògica
-
artefactes digitals
-
normes compartides
Aquesta distribució progressiva de la capacitat d’intervenció modifica la manera com es prenen decisions, es valida el coneixement i es governa l’activitat educativa.
Dimensions de la redistribució
La redistribució d’agència es manifesta en diversos nivells:
-
capacitat de decisió sobre continguts i trajectòries
-
incidència en la configuració de l’entorn
-
participació en la definició de criteris d’avaluació
-
intervenció en la governança del procés d’aprenentatge
-
desplaçament parcial de la centralitat docent
Aquestes transformacions no impliquen absència de marc ni dissolució del rol docent, sinó reorganització de responsabilitats dins la xarxa pedagògica.
L’autoritat no desapareix, sinó que circula dins el sistema.
Arquitectura com a mediadora de l’agència
La redistribució d’agència no es produeix únicament per voluntat dels participants. Depèn en gran mesura de la configuració de l’021 Arquitectura pedagògica.
Quan el sistema:
-
fa visibles criteris i recorreguts
-
permet trajectòries diferenciades
-
integra l’avaluació en l’activitat
-
possibilita la intervenció en la configuració del sistema
l’agència deixa d’estar concentrada en la figura docent i es distribueix parcialment entre participants i arquitectura.
L’arquitectura actua així com una mediació sociomaterial de l’agència.
Mecanisme observat en la recerca
L’anàlisi de les iteracions del projecte permet identificar un mecanisme progressiu de redistribució d’agència.
co-creació arquitectònica
↓
autoritat epistèmica estudiantil
↓
exercici docent distribuït
↓
co-associació
Aquest procés descriu el pas d’un model pedagògic centrat en la validació docent cap a una configuració en què la producció i validació del coneixement esdevenen processos distribuïts dins el sistema.
Estructura interna de la capa
La capa de redistribució d’agència s’organitza en cinc blocs conceptuals que descriuen diferents dimensions d’aquest fenomen.
1. Formes d’agència
Aquest bloc descriu qui pot actuar dins el sistema i com s’exerceix aquesta capacitat d’intervenció.
2. Redistribució d’autoritat
Aquest bloc analitza com es transforma la validació del coneixement dins el sistema.
3. Governança del sistema
Aquest bloc descriu com es prenen les decisions dins l’activitat educativa.
4. Regulació de l’activitat
Aquest bloc analitza com el disseny del sistema participa en la regulació de l’activitat.
5. Dinàmiques clau de la tesi
Aquest bloc descriu les configuracions pedagògiques emergents que resulten de la redistribució d’agència.
Connexió amb les teories humils
Aquest domini és central en:
-
Teoria de la co-creació arquitectònica com a mecanisme de redistribució d’agència
-
Teoria humil de la regamificació com a reconfiguració sistèmica de la lògica educativa
La redistribució d’agència constitueix un dels mecanismes clau de transformació pedagògica observats en la recerca.
Desenvolupament a les iteracions
-
041 Iteració 1 — inici de la co-creació arquitectònica del sistema
-
042 Iteració 2 — emergència d’autoritat epistèmica estudiantil
-
043 Iteració 3 — aparició d’exercici docent distribuït i dinàmiques de co-associació
Paper dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Si l’021 Arquitectura pedagògica defineix les condicions estructurals del sistema, la redistribució d’agència descriu com el poder d’intervenir circula dins aquest marc.
Aquesta capa explica com els participants passen de ser usuaris d’un entorn d’aprenentatge a esdevenir agents actius dins el sistema.
És el nivell en què l’arquitectura deixa de ser només infraestructura i es converteix en motor de transformació pedagògica.