042 Iteració 2
La segona iteració s’inicia a partir del desplaçament produït en la fase anterior. El focus de la investigació ja no se situa en la col·laboració entre estudiants de DAM i FEP a través del desenvolupament de videojocs, sinó en el procés de construcció del propi entorn digital i en les dinàmiques que emergeixen al voltant d’aquest.
Aquest canvi no respon a una decisió teòrica prèvia, sinó a la constatació empírica que és en aquest espai on es produeixen les formes d’interacció més significatives. El web ellaboratori.cat deixa de ser una infraestructura de suport i esdevé el centre de l’activitat.
En aquesta iteració, es consolida un nucli reduït d’estudiants que assumeix un paper central en el desenvolupament del sistema. Aquest grup no només executa tasques tècniques, sinó que participa activament en la presa de decisions, en la definició de l’arquitectura i en la transformació del propi entorn d’aprenentatge. La seva implicació no és puntual, sinó sostinguda en el temps.
Aquesta participació continuada genera una dinàmica qualitativament diferent de la fase anterior. L’activitat deixa de ser una suma de contribucions individuals coordinades i es configura com un procés de construcció compartida. Les decisions no es prenen de manera aïllada, sinó a través de processos de deliberació i ajust constant.
És en aquest context que comencen a emergir formes incipients de co-associació. Tot i que no es formula explícitament, es fa visible una relació en què els estudiants deixen de ser únicament executors i passen a intervenir en la definició del sistema. La distància entre qui dissenya, qui implementa i qui decideix es redueix progressivament.
Paral·lelament, el sistema comença a incorporar mecanismes que estructuren el treball i fan visibles els processos. El sistema de portes apareix com un element clau en aquesta fase, ja que permet organitzar l’activitat, establir criteris i donar coherència al recorregut dels estudiants. Aquesta estructura contribueix a estabilitzar el sistema i a fer possible una participació més consistent.
Des del punt de vista de la recerca, la segona iteració permet identificar un canvi rellevant en la naturalesa de l’aprenentatge. El coneixement ja no es construeix únicament a partir de l’acció individual, sinó que es distribueix entre participants, artefactes i estructures. La resolució de problemes, la presa de decisions i la producció de solucions es desenvolupen a través de la interacció.
Aquest procés no està exempt de tensions. La concentració de responsabilitat en el nucli genera diferències en els nivells d’implicació, i la sostenibilitat del sistema es converteix en una qüestió rellevant. No tots els participants intervenen amb la mateixa intensitat, i això introdueix asimetries que el sistema ha d’absorbir.
Malgrat aquestes tensions, la iteració mostra que el sistema pot sostenir una forma de funcionament en què la producció i la transformació de l’entorn d’aprenentatge es realitzen de manera compartida. El que en la iteració 1 apareixia com una intuïció esdevé aquí una pràctica observable.
La segona iteració no tanca el sistema, però el fa operatiu. Permet passar d’un entorn dissenyat a un sistema que comença a funcionar a partir de les seves pròpies dinàmiques. És en aquest moment quan es creen les condicions que faran possible, en la fase següent, una redistribució més profunda de la funció docent i l’emergència de formes col·lectives de cognició.
Desenvolupament de la iteració
Connexions
→ 041 Iteració 1
→ 020 Sistema Viu del Metalaboratori
→ 030 Nodes Conceptuals Centrals
→ 043 Iteració 3