Sistema viu d’aprenentatge
(Sistema sociotècnic capaç d’auto-organitzar processos cognitius i pedagògics)
El Sistema viu d’aprenentatge descriu una configuració del procés educatiu en què l’activitat ja no pot entendre’s com la suma d’accions individuals o decisions docents, sinó com un sistema sociotècnic que produeix, regula i transforma el coneixement de manera col·lectiva i dinàmica.
En aquest nivell, el sistema:
-
no només executa activitats
-
no només coordina tasques
-
no només distribueix cognició
esdevé capaç d’organitzar-se, adaptar-se i generar noves formes d’aprenentatge
De l’entorn dissenyat al sistema auto-organitzat
En les fases inicials, el sistema pot descriure’s com:
-
un entorn pedagògic dissenyat pel docent
-
una arquitectura amb regles explícites
-
un conjunt de dispositius d’aprenentatge
Amb l’evolució del Metalaboratori, aquesta configuració es transforma:
-
els participants modifiquen l’arquitectura
-
emergeixen noves pràctiques no prescrites
-
es consoliden formes de validació internes
-
es redistribueix l’autoritat pedagògica
El sistema deixa de ser només dissenyat i passa a ser produït i regulat pel propi sistema.
Propietats del sistema viu
El sistema viu d’aprenentatge presenta diverses propietats característiques:
Auto-organització
-
emergència de pràctiques sense planificació explícita
-
estabilització de dinàmiques col·lectives
-
adaptació a noves situacions sense redisseny extern
Regulació interna
-
validació del coneixement dins el sistema
-
criteris de qualitat emergents
-
presa de decisions distribuïda
Continuïtat sistèmica
-
memòria del sistema més enllà dels individus
-
persistència de pràctiques i criteris
-
acumulació de coneixement col·lectiu
Interdependència sociotècnica
-
integració de persones, codi i arquitectura
-
dependència funcional entre participants
-
paper estructural dels artefactes
Manifestacions en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, aquesta configuració es consolida especialment a la Iteració 3.
Algunes evidències clares:
-
estudiants que assumeixen funcions d’orientació sostinguda (co-docència)
-
validació de decisions dins el grup sense intervenció directa del docent
-
continuïtat en criteris i pràctiques entre projectes
-
ús del web com a memòria estructural del sistema
-
capacitat del grup per reorganitzar-se davant problemes
Aquestes pràctiques indiquen que el sistema ja no depèn exclusivament de la intervenció docent per funcionar.
Diferència amb altres models educatius
En un model tradicional:
-
el docent organitza
-
el coneixement es transmet
-
la validació és externa
-
l’activitat està fortament prescrita
En un sistema viu d’aprenentatge:
-
l’organització és distribuïda
-
el coneixement es produeix col·lectivament
-
la validació és en gran part interna
-
l’activitat evoluciona amb el sistema
El centre de gravetat es desplaça:
docent → sistema
Condicions de possibilitat
Aquest tipus de sistema no emergeix espontàniament.
Requereix la convergència de múltiples capes:
-
Arquitectura pedagògica robusta i flexible
-
Redistribució d’agència efectiva
-
Transformació de rols sostinguda
-
Dinàmiques de co-creació actives
-
Cognició distribuïda consolidada
-
Cognició de grup emergent
Sense aquesta articulació, el sistema no arriba a aquest nivell.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet:
-
descriure el sistema com a unitat d’anàlisi
-
superar visions centrades en individus o metodologies
-
analitzar processos d’auto-organització educativa
-
comprendre l’emergència de noves formes pedagògiques
El sistema viu d’aprenentatge és la síntesi operativa de tota la investigació.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 028 Emergència epistemològica
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
Sistema inicialment dependent de la intervenció docent.
042 Iteració 2
Emergència de coordinació distribuïda, però amb dependència estructural.
043 Iteració 3
Consolidació d’un sistema capaç d’auto-organitzar processos cognitius i pedagògics.