Co-docència emergent
(Exercici simultani i situat de la funció docent per múltiples actors del sistema)
La co-docència emergent descriu situacions en què diversos participants del sistema exerceixen simultàniament funcions docents dins un mateix procés d’aprenentatge.
A diferència de models institucionals de co-docència, on la participació de diversos docents és planificada prèviament, en aquest cas la co-docència:
-
no és assignada formalment
-
no està predefinida
-
no respon a una estructura organitzativa establerta
Sinó que emergeix de la dinàmica del sistema d’aprenentatge.
De la distribució a la simultaneïtat
Si l’Exercici docent distribuït implica que diferents actors assumeixen funcions docents, la co-docència emergent descriu un pas addicional:
aquestes funcions poden exercir-se de manera simultània i coordinada dins una mateixa situació d’aprenentatge.
Això implica que:
-
diversos participants intervenen en la resolució d’un mateix problema
-
les aportacions es complementen
-
el procés d’orientació no depèn d’un únic actor
El sistema opera així com una xarxa docent activa.
Manifestacions en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, la co-docència emergent es fa especialment visible a la Iteració 3.
Algunes situacions representatives inclouen:
-
diversos estudiants intervenint simultàniament per ajudar un equip en un problema tècnic
-
interaccions on diferents participants aporten solucions parcials que es combinen
-
processos en què criteris de qualitat es negocien col·lectivament
-
moments en què el docent i estudiants co-intervenen en una mateixa situació
Aquestes situacions no estan planificades, sinó que apareixen de manera espontània dins l’activitat del sistema.
Producció col·lectiva d’orientació
En la co-docència emergent, l’orientació pedagògica no es produeix de manera lineal.
En lloc d’això:
-
les intervencions són múltiples
-
les aportacions es solapen
-
les explicacions es reformulen
-
el coneixement es construeix iterativament
L’orientació esdevé així una producció col·lectiva i situada.
Relació amb la cognició de grup
La co-docència emergent està estretament vinculada a la Cognició de grup.
Aquest tipus de situacions només és possible quan:
-
el grup comparteix criteris
-
existeix llenguatge comú
-
hi ha confiança epistèmica
-
s’ha consolidat una memòria col·lectiva
La co-docència emergent pot entendre’s com una manifestació pedagògica de la cognició de grup.
Paper del docent
En aquestes situacions, el docent:
-
pot intervenir conjuntament amb els estudiants
-
pot validar o matisar aportacions
-
pot retirar-se parcialment del centre de la interacció
-
pot facilitar la continuïtat del procés
El docent deixa de ser l’únic emissor d’orientació i esdevé un actor més dins la xarxa docent.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
formes col·lectives d’exercici de la docència
-
situacions d’orientació distribuïda en temps real
-
relació entre cognició de grup i pràctica pedagògica
-
emergència de dinàmiques docents no planificades
La co-docència emergent constitueix una de les expressions més avançades del sistema viu d’aprenentatge.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 028 Emergència epistemològica
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
La funció docent es concentra principalment en el docent.
042 Iteració 2
Apareixen formes inicials d’orientació entre estudiants.
043 Iteració 3
Es consoliden situacions de co-docència emergent amb participació simultània de diversos actors.