Risc d’elitisme
(Tensió derivada de la centralitat d’alguns participants dins el sistema)
El risc d’elitisme descriu la possibilitat que, en sistemes d’aprenentatge col·laboratius amb redistribució d’agència, alguns participants adquireixin una centralitat que generi percepcions de desigualtat dins el grup.
Quan determinats estudiants assumeixen funcions estructurals en el sistema, poden desenvolupar:
-
major visibilitat dins el projecte
-
més capacitat d’influència en decisions tècniques
-
major reconeixement dins el sistema
Aquesta situació pot generar la percepció que existeix un grup central amb més poder o prestigi dins l’entorn d’aprenentatge.
Emergència de centralitat
En entorns col·laboratius complexos és habitual que alguns participants desenvolupin competències o responsabilitats específiques.
Aquesta centralitat pot emergir a partir de:
-
implicació sostinguda en el projecte
-
competències tècniques especialitzades
-
participació en la resolució de problemes complexos
-
contribució al desenvolupament de l’arquitectura del sistema
Quan aquestes funcions es concentren en un grup reduït d’estudiants, pot aparèixer el risc de diferenciació excessiva dins el grup.
Manifestacions en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, aquesta tensió pot aparèixer amb l’emergència del nucli d’especialistes.
Aquest grup d’estudiants participa activament en:
-
el desenvolupament del web del sistema
-
la implementació de noves funcionalitats
-
la resolució de problemes tècnics
-
la presa de decisions sobre l’evolució del projecte
Aquesta implicació pot generar una percepció de diferenciació entre:
-
estudiants amb trajectòries d’exploració intensiva
-
estudiants orientats a completar el projecte del curs
Arquitectura pedagògica i regulació del risc
En el sistema analitzat, aquest risc es redueix gràcies a diversos mecanismes de l’arquitectura pedagògica.
Entre aquests mecanismes destaquen:
-
la legitimació de trajectòries diverses dins el sistema
-
l’existència de llindars mínims clars d’avaluació
-
la visibilitat pública del treball dels diferents equips
-
la intervenció docent en situacions de desequilibri
Aquests elements permeten que la centralitat dels especialistes no es converteixi en una jerarquia rígida dins el grup.
Diferenciació sense jerarquia rígida
Un dels elements clau del sistema és que la diferenciació de trajectòries no implica una jerarquització formal dels participants.
Els estudiants poden:
-
participar en el desenvolupament del sistema
-
limitar-se a completar el seu projecte
-
modificar el seu nivell d’implicació al llarg del temps
Aquesta flexibilitat permet mantenir diversitat de trajectòries sense establir estructures elitistes estables.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
tensions derivades de la centralitat d’alguns participants
-
percepcions d’equitat dins el sistema d’aprenentatge
-
relació entre especialització i cohesió del grup
-
mecanismes que eviten la formació de jerarquies rígides
El risc d’elitisme constitueix una de les tensions socials potencials dels sistemes d’aprenentatge col·laboratiu intensius.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 027 Límits i tensions del sistema
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
La participació dels estudiants és relativament homogènia.
042 Iteració 2
Apareix el nucli d’especialistes amb funcions tècniques específiques.
043 Iteració 3
La diferenciació de trajectòries es consolida, però es manté la cohesió del sistema.