Fractura potencial del grup
(Risc de polarització entre trajectòries dins el sistema d’aprenentatge)
La fractura potencial del grup descriu el risc que un sistema d’aprenentatge col·laboratiu es divideixi en dinàmiques d’activitat diferenciades que deixin de formar part d’un mateix procés col·lectiu.
En entorns on els participants desenvolupen trajectòries diverses, poden aparèixer diferències en:
-
nivells d’implicació
-
objectius d’aprenentatge
-
responsabilitats dins el sistema
-
grau de participació en la seva evolució
Si aquestes diferències s’intensifiquen sense mecanismes d’integració, el sistema pot experimentar processos de polarització interna.
Diferenciació de trajectòries
En el sistema analitzat, els participants poden seguir trajectòries amb graus diversos d’implicació.
Alguns estudiants orienten la seva activitat cap a:
-
completar el projecte assignat
-
assolir els criteris d’avaluació del curs
Altres participants desenvolupen trajectòries més exploratòries centrades en:
-
el desenvolupament del web del sistema
-
la implementació de noves funcionalitats
-
la participació en decisions sobre l’evolució del projecte
Aquesta diferenciació pot generar la percepció de dos nivells d’activitat dins el sistema.
Manifestacions en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, aquest risc es pot observar en la diferenciació entre:
-
estudiants que participen en el nucli d’especialistes
-
estudiants que es concentren principalment en el desenvolupament del seu videojoc
Els especialistes assumeixen funcions addicionals com:
-
resolució de problemes tècnics
-
desenvolupament de l’arquitectura del sistema
-
orientació informal a altres equips
Aquesta situació pot generar la percepció d’una distància entre diferents nivells d’implicació.
Mecanismes d’integració del sistema
Malgrat aquest risc potencial, el sistema analitzat incorpora diversos mecanismes que contribueixen a mantenir la cohesió del grup.
Entre aquests mecanismes destaquen:
-
la visibilitat pública dels projectes dins el sistema
-
la interdependència entre equips
-
la legitimació de trajectòries diverses
-
la intervenció docent com a regulador del sistema
Aquests elements contribueixen a evitar que les diferències d’implicació es transformin en fractures estructurals del grup.
Diversitat sense fragmentació
Un element central del sistema és que la diferenciació de trajectòries no implica una separació formal entre participants.
Els estudiants continuen formant part del mateix entorn d’aprenentatge, compartint:
-
l’espai digital del sistema
-
els projectes desenvolupats
-
les activitats de presentació i revisió
-
els criteris generals d’avaluació
Aquesta configuració permet mantenir diversitat de trajectòries sense fragmentació del grup.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
processos de diferenciació dins sistemes col·laboratius
-
riscos de polarització en entorns d’aprenentatge complexos
-
mecanismes que permeten mantenir la cohesió del grup
-
relació entre diversitat de trajectòries i estabilitat del sistema
La fractura potencial del grup constitueix una de les tensions socials que poden emergir en entorns d’aprenentatge basats en redistribució d’agència.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 027 Límits i tensions del sistema
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
La participació dels estudiants és relativament homogènia.
042 Iteració 2
Apareixen trajectòries diferenciades amb l’emergència del nucli d’especialistes.
043 Iteració 3
El sistema integra trajectòries diverses mantenint la cohesió del grup.