Redisseny iteratiu
El redisseny iteratiu descriu el procés mitjançant el qual el sistema del Metalaboratori es modifica progressivament a partir de l’anàlisi de les experiències desenvolupades en cada iteració.
En el marc de la Design-Based Research, el disseny de l’entorn d’aprenentatge no es considera una configuració fixa definida al principi del projecte. En canvi, el sistema es transforma contínuament a partir de l’observació del seu funcionament i de la interpretació de les dinàmiques que emergeixen durant la pràctica educativa.
Aquest procés converteix el disseny del laboratori en una activitat en evolució constant.
Evidència empírica
Al llarg de les diferents iteracions del projecte, diversos components del sistema són modificats o reconfigurats.
Entre aquests canvis destaquen:
- l’evolució de l’arquitectura d’ellaboratori.cat
- la introducció i consolidació del sistema de portes
- la reorganització dels dispositius d’avaluació
- l’aparició de noves funcionalitats dins el web
- l’adaptació de les dinàmiques de treball dels estudiants
Aquestes modificacions no responen únicament a decisions teòriques prèvies, sinó que emergeixen de l’anàlisi del funcionament real del sistema.
Funcionament dins el sistema
El redisseny iteratiu permet que el laboratori s’adapti a les necessitats que apareixen durant el desenvolupament del projecte.
Quan una configuració del sistema genera dificultats o oportunitats noves, els participants poden introduir ajustos en diferents nivells:
- arquitectura tecnològica
- dispositius pedagògics
- organització del treball
- distribució de responsabilitats dins el sistema
Aquest mecanisme permet que el sistema evolucioni sense necessitat de redefinir completament el projecte educatiu en cada moment.
Implicacions pedagògiques
El redisseny iteratiu reforça la concepció del laboratori com un sistema d’aprenentatge viu.
Els participants no treballen dins un entorn pedagògic estàtic, sinó dins un sistema que es transforma progressivament a partir de l’experiència acumulada.
Aquest procés facilita l’aparició de configuracions pedagògiques emergents que difícilment podrien haver estat planificades completament a priori.