Artefactes adoptats pel sistema

(Dispositius sociotècnics que estructuren l’activitat del sistema d’aprenentatge)

Al llarg de les iteracions del Metalaboratori es van desenvolupar diversos artefactes digitals integrats dins la plataforma del sistema.

A diferència d’alguns gadgets de comunicació que no van ser adoptats pels participants, altres dispositius van ser progressivament incorporats a les pràctiques quotidianes del sistema i van acabar convertint-se en elements estructurals de l’activitat d’aprenentatge.

Aquests artefactes no substituïen eines externes existents, sinó que resolien necessitats específiques del sistema pedagògic, fet que en va facilitar l’adopció.


Rànquing de punts

Un dels dispositius que va adquirir més centralitat dins el sistema va ser el rànquing de punts.

Aquest dispositiu permetia:

  • visualitzar el progrés dels estudiants

  • reconèixer contribucions dins el sistema

  • generar dinàmiques de motivació i implicació

  • fer visible l’activitat dels participants

Amb el pas de les iteracions, el rànquing es va consolidar com un mecanisme d’orientació i reconeixement dins el sistema d’aprenentatge.


Espais de visualització dels videojocs

Un altre artefacte rellevant va ser el desenvolupament d’espais dins el web que permetien:

  • publicar els videojocs desenvolupats pels estudiants

  • visualitzar-los dins el sistema

  • provar els projectes d’altres equips

  • fer visible l’estat de desenvolupament dels projectes

Aquest dispositiu contribuïa a reforçar la dimensió pública i compartida del procés de creació.


Formulari de sol·licitud de videojocs

El sistema també incorporava un dispositiu específic per gestionar la relació amb les estudiants del grau d’Educació Primària (FEP).

Mitjançant aquest formulari:

  • les estudiants podien sol·licitar el desenvolupament d’un videojoc educatiu

  • es definien els requisits pedagògics del projecte

  • es facilitava la coordinació entre equips

Aquest artefacte connectava directament el sistema d’aprenentatge amb necessitats educatives reals.


Espai públic i espai privat

Amb l’evolució del sistema es va consolidar una diferenciació entre:

  • espais públics, on es mostraven els projectes i el progrés del sistema

  • espais privats, on els equips treballaven en el desenvolupament dels seus projectes

Aquesta diferenciació permetia combinar:

  • visibilitat del treball col·lectiu

  • autonomia dels equips de desenvolupament

La distinció entre espai públic i privat es va convertir en un element important de l’arquitectura sociotècnica del sistema.


Aprenentatge iteratiu del sistema

L’aparició d’aquests artefactes mostra un procés d’aprenentatge del propi sistema pedagògic.

Amb el pas de les iteracions, el disseny del web es va orientar cap a dispositius que:

  • estructuren el procés d’aprenentatge

  • fan visible el progrés dels participants

  • connecten el sistema amb contextos reals d’aplicació

  • faciliten la coordinació entre actors

Els artefactes adoptats no són simplement eines tecnològiques: esdevenen elements constitutius de l’arquitectura pedagògica del sistema.


Funció analítica del concepte

Aquest concepte permet analitzar:

  • processos d’adopció d’artefactes sociotècnics

  • relació entre arquitectura digital i pràctiques del sistema

  • evolució iterativa dels dispositius pedagògics

  • mecanismes que estructuren l’activitat col·laborativa

Els artefactes adoptats constitueixen indicadors de consolidació del sistema sociotècnic d’aprenentatge.


Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori

Aquest concepte es relaciona amb:

Forma part de la capa:

027 Límits i tensions del sistema


Desenvolupament a les iteracions

041 Iteració 1
Apareixen els primers dispositius digitals del sistema.

042 Iteració 2
Alguns artefactes comencen a estabilitzar-se dins les pràctiques del grup.

043 Iteració 3
Els dispositius principals del sistema es consoliden com a part de l’arquitectura sociotècnica del Metalaboratori.