Co-associació (Dinàmiques d’agència)
Definició
Configuració relacional en què estudiants i docent participen conjuntament en l’activitat pedagògica com a agents que contribueixen a la producció, validació i transmissió del coneixement.
Origen del concepte
El concepte de co-associació es basa en la idea de Co-associació (Partnering) formulada per Marc Prensky per descriure models educatius en què docents i estudiants col·laboren activament en el procés d’aprenentatge.
En el context d’aquesta recerca, el concepte s’utilitza per descriure una configuració específica que emergeix dins el sistema del laboratori.
Emergència dins el sistema
La co-associació no apareix com una decisió pedagògica inicial, sinó com el resultat d’un procés progressiu de redistribució d’agència.
Aquest procés implica:
-
la participació dels estudiants en la construcció del sistema
-
l’emergència d’autoritat epistèmica estudiantil
-
la participació d’alguns estudiants en tasques d’orientació
Quan aquestes dinàmiques es consoliden, docent i estudiants passen a actuar com participants d’un mateix sistema de producció de coneixement.
Característiques
En una configuració de co-associació:
-
el docent manté funcions de bastida conceptual i coordinació sistèmica
-
els estudiants poden assumir funcions d’orientació tècnica o conceptual
-
la validació del coneixement es produeix de manera distribuïda
-
l’activitat educativa es construeix col·lectivament
La relació pedagògica deixa de basar-se exclusivament en una jerarquia transmissiva.
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
apareixen formes inicials de col·laboració en la construcció del sistema.
042 Iteració 2
l’emergència del nucli d’especialistes genera formes incipients d’autoritat epistèmica estudiantil.
043 Iteració 3
alguns estudiants participen activament en processos d’orientació, consolidant dinàmiques de co-associació.
Connexions
Autoritat epistèmica estudiantil
Exercici docent distribuït
Cognició de grup
Teoria humil de la co-associació