021 Arquitectura pedagògica
Aquest domini analitza la configuració material, digital i normativa de l’entorn d’aprenentatge com a condició de possibilitat de l’activitat educativa.
L’arquitectura pedagògica no es limita a la dimensió tècnica del web ni a la simple organització dels recursos. Integra el conjunt de regles, dispositius, estructures i mecanismes que configuren el sistema i organitzen:
-
el ritme de treball
-
les formes d’avaluació
-
la visibilitat del progrés
-
la traçabilitat dels assoliments
-
la diferenciació de trajectòries
-
els tipus d’interacció possibles
L’arquitectura no actua com a suport neutre. Funciona com a dispositiu de governança que regula l’activitat i estructura les condicions sota les quals poden emergir determinades formes de participació, cognició i relació pedagògica.
Des d’aquesta perspectiva, el Metalaboratori no s’entén només com un espai digital, sinó com una arquitectura sociomaterial d’aprenentatge.
Components de l’arquitectura
En la recerca analitzada, l’arquitectura pedagògica es concreta en:
-
el Sistema de portes com a arquitectura d’avaluació visible
-
la diferenciació entre mínims i màxims dins el projecte
-
la traçabilitat del progrés dins el sistema
-
la separació entre espais públics i interns
-
la publicació dels projectes desenvolupats
-
la documentació del coneixement produït
Aquests elements no operen de manera decorativa, sinó que estructuren la governança del procés educatiu.
Funció analítica del domini
Aquest domini permet analitzar:
-
com la configuració material del sistema condiciona trajectòries
-
com l’arquitectura redistribueix parcialment la validació
-
com es regulen els fluxos d’interacció
-
com es legitimen recorreguts diferenciats
-
com l’espai esdevé memòria i bastida del sistema
L’arquitectura estableix el marc estructural dins el qual operen la redistribució d’agència, la transformació de rols i les dinàmiques cognitives.
Estructura interna de la capa
Aquesta capa del Sistema Viu del Metalaboratori s’organitza al voltant dels dispositius concrets que configuren ellaboratori.cat.
1. Infraestructura del laboratori
Aquest conjunt descriu la infraestructura digital que sosté el sistema.
2. Dispositius de producció de projectes
Aquests dispositius permeten iniciar i estructurar el desenvolupament dels videojocs.
3. Dispositius de visibilitat i circulació
Aquests espais fan possible la circulació dels projectes i de les persones dins el sistema.
4. Dispositius de producció de coneixement
Aquests dispositius permeten documentar i reutilitzar el coneixement produït dins el projecte.
5. Dispositius socials experimentals
Aquests elements documenten intents de crear espais socials interns que no es van consolidar en la pràctica.
6. Dispositius d’avaluació
Aquest conjunt configura l’arquitectura d’avaluació del sistema, que integra l’avaluació dins el procés d’activitat.
7. Artefactes en fase de disseny
Aquests conceptes documenten direccions d’evolució del sistema que van ser explorades durant el procés de disseny però no implementades.
Connexió amb les teories humils
Aquest domini constitueix el fonament de:
-
Teoria de la co-creació arquitectònica com a mecanisme de redistribució d’agència
-
Teoria humil de la regamificació com a reconfiguració sistèmica de la lògica educativa
L’arquitectura és el nivell a partir del qual el sistema deixa de ser només un entorn funcional i passa a actuar com a estructura activa de regulació pedagògica.
Desenvolupament a les iteracions
-
041 Iteració 1 — emergència de la co-creació de l’espai
-
042 Iteració 2 — consolidació de l’arquitectura del laboratori
-
043 Iteració 3 — evolució del sistema de portes com a arquitectura d’avaluació
Paper dins del Sistema Viu del Metalaboratori
L’arquitectura pedagògica constitueix la primera capa del sistema viu.
No descriu encara les dinàmiques cognitives ni les transformacions de les relacions pedagògiques, sinó el marc sociomaterial que les fa possibles.
Aquesta capa connecta:
-
el disseny de l’espai digital
-
la governança del procés educatiu
-
la redistribució d’agència
-
i l’emergència posterior de la cognició col·lectiva.