Arquitectura sociotècnica

L’arquitectura sociotècnica descriu la configuració del sistema d’aprenentatge com una xarxa d’elements humans i no humans que intervenen conjuntament en l’activitat educativa.

En el Metalaboratori, l’entorn d’aprenentatge no està format únicament per participants humans. També inclou infraestructures digitals, bases de dades, artefactes tècnics, regles del sistema i dispositius d’avaluació que intervenen activament en l’organització de l’activitat.

El sistema d’aprenentatge es constitueix així com una xarxa sociotècnica en què persones, arquitectura digital i normes pedagògiques operen de manera interdependent.

Components del sistema

L’arquitectura sociotècnica del Metalaboratori integra diversos tipus d’elements.

Actors humans:

estudiants
docent
nucli d’especialistes
participants externs en alguns moments del procés

Artefactes tècnics:

el web ellaboratori.cat
bases de dades del sistema
espais de publicació com LabTube o Labtuit
galeries de projectes
formularis de proposta de videojocs (FEP)

Dispositius pedagògics:

sistema de portes
sistema de punts
diferenciació de trajectòries mínims/màxims
criteris compartits d’avaluació

Normes i acords:

decàleg de funcionament
criteris de validació dels projectes
regles de participació dins el sistema

Cap d’aquests elements funciona de manera aïllada. L’activitat educativa emergeix de la interacció entre tots ells.

Funcionament dins el sistema

L’arquitectura sociotècnica regula l’activitat educativa de diverses maneres.

En primer lloc, els artefactes digitals estructuren les possibilitats d’acció dels participants. El web, els formularis o les galeries estableixen canals concrets de participació i producció.

En segon lloc, els dispositius pedagògics integrats al sistema —com el sistema de portes— condicionen el ritme de treball i la progressió dels projectes.

Finalment, la presència d’una arquitectura digital desenvolupada parcialment pels propis estudiants modifica la relació dels participants amb el sistema. L’entorn deixa de percebre’s com una estructura externa i passa a ser un espai construït col·lectivament.

Implicacions pedagògiques

Concebre el sistema com una arquitectura sociotècnica implica assumir que l’aprenentatge no es produeix només en la ment dels participants, sinó en la interacció entre persones, artefactes i normes.

Els artefactes digitals no actuen com a instruments neutres, sinó com a components actius que configuren les formes possibles de participació, coordinació i validació del coneixement.

L’arquitectura del sistema es converteix així en una part constitutiva del procés d’aprenentatge.