Pas de cognició distribuïda a cognició de grup
(Emergència d’un subjecte cognitiu col·lectiu a partir de la coordinació funcional del pensament)
El pas de cognició distribuïda a cognició de grup descriu la transformació del sistema d’aprenentatge des d’un model en què el pensament es coordina funcionalment entre participants cap a un model en què el grup esdevé una unitat cognitiva amb capacitat pròpia de producció de coneixement.
En la cognició distribuïda, el pensament es reparteix entre actors i artefactes.
En la cognició de grup, el coneixement deixa de ser atribuïble a parts individuals i emergeix com a resultat de la dinàmica col·lectiva del grup.
Límits de la cognició distribuïda
En la cognició distribuïda:
-
els participants assumeixen funcions diferenciades
-
el coneixement es construeix per integració de contribucions
-
la coordinació és essencial per al funcionament del sistema
Tanmateix, el pensament continua sent parcialment atribuïble als individus.
El sistema coordina, però encara no constitueix un subjecte cognitiu propi.
Emergència del subjecte col·lectiu
El pas cap a la cognició de grup es produeix quan apareixen:
-
criteris compartits dins el grup
-
llenguatge propi per descriure problemes i solucions
-
capacitat de validació interna del coneixement
-
producció col·lectiva de significat
-
continuïtat cognitiva més enllà dels individus
En aquest punt, el grup deixa de ser suma de participants i esdevé un node cognitiu amb propietats pròpies.
Manifestacions en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, aquest pas es fa visible especialment a la Iteració 3 dins el nucli d’especialistes.
Algunes evidències clares inclouen:
-
decisions tècniques preses col·lectivament sense intervenció directa del docent
-
criteris de qualitat compartits (“això no encaixa”, “així ho fem”)
-
reformulació iterativa de solucions entre diversos participants
-
validació interna de propostes dins el grup
-
continuïtat en les decisions i estratègies adoptades
Aquestes pràctiques mostren que el coneixement es construeix a nivell de grup.
De la coordinació a la producció de significat
El canvi clau és el pas de:
-
integrar aportacions
a -
produir significat col·lectivament
El coneixement:
-
no es transfereix
-
no s’assigna
-
no es distribueix únicament
es genera en la interacció del grup
Condicions d’emergència
Aquest pas no és automàtic ni inevitable.
Requereix:
-
interacció sostinguda en el temps
-
estabilitat del grup
-
desenvolupament de confiança epistèmica
-
existència d’un espai compartit d’activitat
-
arquitectura que permeti visibilitat i negociació
Sense aquestes condicions, el sistema es manté en nivells de cognició distribuïda.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
l’emergència de subjectes cognitius col·lectius
-
la producció de significat en grup
-
la relació entre interacció i coneixement
-
les condicions que permeten superar la coordinació funcional
Aquest pas constitueix el salt qualitatiu més important en la transformació cognitiva del sistema.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 028 Emergència epistemològica
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
No es produeix cognició de grup. Predomina la cooperació.
042 Iteració 2
S’estableix la cognició distribuïda, però sense emergència de subjecte col·lectiu.
043 Iteració 3
Emergència clara de cognició de grup dins el nucli d’especialistes.