No adopció de gadgets institucionals
(Dispositius digitals dissenyats pel sistema que no són adoptats pels participants)
En el procés de desenvolupament del Metalaboratori es van crear diversos dispositius digitals de comunicació i coordinació amb l’objectiu de facilitar la interacció entre participants dins la pròpia plataforma.
Tanmateix, alguns d’aquests dispositius no van ser adoptats pels estudiants i van quedar pràcticament sense ús.
Aquest fenomen posa de manifest que la introducció d’un artefacte tecnològic en un sistema pedagògic no garanteix la seva integració efectiva en les pràctiques del grup.
Dispositius desenvolupats
Durant les primeres iteracions del sistema es van crear diversos gadgets de comunicació integrats dins del web del projecte.
Entre aquests dispositius destacaven:
-
un sistema de missatgeria interna
-
canals de comunicació inspirats en xarxes socials
-
espais de micropublicació com el Labtuit
Aquests artefactes pretenien centralitzar la comunicació dins el propi ecosistema digital del Metalaboratori.
Preferència per eines externes
Malgrat la disponibilitat d’aquests gadgets, els estudiants van preferir utilitzar eines de comunicació que ja formaven part de les seves pràctiques quotidianes.
Entre les eines utilitzades de manera espontània destacaven:
-
WhatsApp
-
Discord
-
canals de comunicació informals entre grups
Aquestes plataformes oferien:
-
rapidesa d’ús
-
familiaritat d’interfície
-
integració amb les pràctiques comunicatives habituals dels estudiants
Com a conseqüència, els gadgets desenvolupats dins el sistema van quedar pràcticament sense ús.
Interpretació del fenomen
La no adopció d’aquests dispositius no s’explica per un problema tècnic específic, sinó per la dinàmica sociotècnica del sistema.
Els participants tendeixen a utilitzar:
-
eines que ja coneixen
-
entorns comunicatius consolidats
-
canals que formen part de les seves rutines quotidianes
Quan un artefacte nou no aporta un avantatge clar respecte a aquests canals existents, la seva adopció és improbable.
Aprenentatge per al redisseny del sistema
Aquest fenomen va influir en l’evolució de l’arquitectura del Metalaboratori.
En iteracions posteriors es va prioritzar el desenvolupament de dispositius que aportaven funcions específiques que no existien fora del sistema, com ara:
-
el rànquing de punts
-
els espais de visualització dels videojocs
-
els sistemes de validació de projectes
-
els formularis de sol·licitud de projectes
Aquests artefactes sí que van ser adoptats perquè resolien necessitats concretes del sistema d’aprenentatge.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
processos d’adopció tecnològica en entorns educatius
-
relació entre disseny institucional i pràctiques reals dels participants
-
límits de la introducció d’artefactes digitals en sistemes sociotècnics
-
processos d’aprenentatge derivats de dispositius fallits
Els gadgets no adoptats constitueixen indicadors empírics dels límits del disseny tecnològic dins el sistema pedagògic.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 027 Límits i tensions del sistema
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
Es desenvolupen diversos gadgets de comunicació dins el web, però la seva utilització és molt limitada.
042 Iteració 2
El sistema continua evolucionant, però la comunicació entre estudiants es realitza principalment a través d’eines externes.
043 Iteració 3
L’arquitectura del sistema prioritza dispositius amb funcions específiques del procés d’aprenentatge.