Aprenentatge iteratiu del sistema
(Evolució de l’arquitectura pedagògica a partir de l’experiència del sistema)
El desenvolupament del Metalaboratori no segueix un procés de disseny lineal, sinó un procés iteratiu d’experimentació i redisseny propi de la recerca basada en el disseny (Design-Based Research).
Al llarg de les diferents iteracions del sistema, diversos dispositius pedagògics i tecnològics van ser:
-
experimentats
-
modificats
-
abandonats
-
o consolidats
Aquest procés reflecteix la capacitat del sistema per aprendre de la seva pròpia experiència i adaptar la seva arquitectura en funció de les pràctiques reals dels participants.
Dispositius que no es consoliden
Durant les primeres fases del projecte es van introduir diversos gadgets digitals amb la intenció de facilitar la comunicació i coordinació entre participants.
Entre aquests dispositius es trobaven:
-
canals interns de comunicació
-
sistemes de micropublicació com el Labtuit
-
altres gadgets de coordinació integrats dins el web
Malgrat el seu disseny, aquests dispositius van tenir una utilització molt limitada.
Els estudiants van preferir utilitzar canals externs com WhatsApp o Discord, que ja formaven part de les seves pràctiques habituals.
Aquesta situació va mostrar que la introducció d’un artefacte tecnològic no garanteix la seva adopció dins un sistema sociotècnic.
Redisseny a partir de l’experiència
L’observació d’aquests processos va conduir a una evolució progressiva de l’arquitectura del sistema.
En iteracions posteriors es va prioritzar el desenvolupament de dispositius que:
-
resolien necessitats específiques del sistema d’aprenentatge
-
aportaven funcionalitats que no existien fora del sistema
-
estructuraven directament el procés de treball dels participants
Entre aquests dispositius destaquen:
-
el rànquing de punts
-
els espais de visualització i prova dels videojocs
-
els formularis de sol·licitud de projectes educatius
-
la diferenciació entre espais públics i espais privats
Aquests artefactes van ser progressivament adoptats pels participants.
Evolució de l’arquitectura sociotècnica
Aquest procés mostra com l’arquitectura del sistema evoluciona a partir de la interacció entre:
-
disseny inicial del sistema
-
pràctiques reals dels participants
-
observació dels resultats
-
redisseny iteratiu
L’arquitectura del Metalaboratori no és el resultat d’un disseny complet previ, sinó d’un procés continu d’ajustament entre intencions pedagògiques i dinàmiques del sistema.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
la capacitat d’aprenentatge dels sistemes pedagògics
-
la relació entre experimentació i redisseny
-
l’evolució dels dispositius sociotècnics d’aprenentatge
-
el paper de l’experiència empírica en el desenvolupament del sistema
L’aprenentatge iteratiu constitueix un mecanisme central en la construcció progressiva de l’arquitectura pedagògica del Metalaboratori.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 027 Límits i tensions del sistema
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
Es desenvolupen diversos dispositius digitals inicials, alguns dels quals no són adoptats pels participants.
042 Iteració 2
L’arquitectura del sistema evoluciona a partir de l’observació de les pràctiques reals dels estudiants.
043 Iteració 3
El sistema incorpora dispositius més ajustats a les dinàmiques del grup i consolida la seva arquitectura sociotècnica.