Comunitat de pràctica emergent
Definició
La comunitat de pràctica emergent descriu el procés pel qual els participants del laboratori desenvolupen progressivament formes estables d’interacció, llenguatge compartit i pràctiques comunes al voltant del desenvolupament dels projectes tecnològics.
Aquesta comunitat no és creada formalment ni establerta com a objectiu inicial del sistema. Apareix gradualment a mesura que els participants treballen junts, resolen problemes comuns i comparteixen experiències dins el laboratori.
La comunitat emergeix així de la pràctica col·lectiva desenvolupada dins l’entorn d’aprenentatge.
Pràctica compartida
La comunitat es construeix al voltant d’una activitat comuna: el desenvolupament de projectes tecnològics dins el laboratori.
Els participants comparteixen:
-
eines i tecnologies
-
problemes tècnics similars
-
estratègies de desenvolupament
-
formes d’organitzar el treball
Aquest conjunt de pràctiques contribueix a crear un marc de referència compartit dins el grup.
Interacció sostinguda
La comunitat de pràctica es desenvolupa a partir de la interacció recurrent entre participants.
Aquesta interacció inclou:
-
discussions sobre solucions tècniques
-
orientació entre iguals
-
resolució col·lectiva de problemes
-
intercanvi d’experiències de desenvolupament
A través d’aquestes interaccions, el coneixement circula dins el grup i es construeixen formes compartides de comprensió del treball tècnic.
Aprendre participant
Dins una comunitat de pràctica, l’aprenentatge es produeix principalment a través de la participació en l’activitat col·lectiva.
Els estudiants:
-
observen el treball d’altres participants
-
participen en discussions tècniques
-
contribueixen progressivament a la resolució de problemes
Aquest procés permet que els participants avancin dins la comunitat a mesura que desenvolupen noves competències.
Relació amb el nucli d’especialistes
El Nucli d’especialistes exerceix sovint un paper central dins la comunitat de pràctica, ja que aquests estudiants:
-
participen activament en la resolució de problemes
-
contribueixen a l’orientació d’altres participants
-
mantenen una implicació sostinguda en el desenvolupament dels projectes
La seva activitat contribueix a estabilitzar determinades pràctiques dins el grup.
Relació amb la cognició de grup
Quan les interaccions i les pràctiques compartides es consoliden, el grup pot desenvolupar formes de coordinació cognitiva més avançades.
Aquest procés connecta amb el domini de la Cognició de grup, en què el coneixement es construeix a nivell col·lectiu.
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
Els estudiants comencen a col·laborar en la resolució de problemes tècnics.
042 Iteració 2
Les interaccions entre participants es fan més freqüents i apareixen formes d’orientació entre iguals.
043 Iteració 3
La pràctica col·lectiva es consolida i el grup desenvolupa formes estables de coordinació.
Connexions
Identitat professional emergent
Nucli d’especialistes
Orientació entre iguals
Cognició distribuïda
Cognició de grup