Professor com a dissenyador d’arquitectura pedagògica
Definició
El professor com a dissenyador d’arquitectura pedagògica és una configuració del rol docent en què el professor assumeix la responsabilitat principal de concebre, construir i ajustar l’estructura sociomaterial de l’entorn d’aprenentatge.
En aquest model, la funció docent no es limita a intervenir directament en l’activitat dels estudiants, sinó que consisteix a dissenyar el sistema dins el qual aquesta activitat es desenvolupa.
El docent esdevé així arquitecte del context pedagògic.
Dissenyar les condicions de l’aprenentatge
En el laboratori analitzat, el docent participa activament en la configuració de diversos elements estructurals del sistema, entre els quals destaquen:
-
l’estructura del web del laboratori
-
el Sistema de portes com a dispositiu d’avaluació
-
la diferenciació entre trajectòries mínimes i ampliades
-
la visibilitat del progrés dels projectes
-
els dispositius de publicació i documentació
Aquests elements no són simples eines tècniques, sinó components de l’arquitectura pedagògica del sistema.
L’arquitectura com a instrument pedagògic
Quan el docent dissenya l’entorn d’aprenentatge, la seva intervenció no es produeix únicament en la interacció directa amb els estudiants.
Gran part de la seva acció pedagògica es materialitza en:
-
la configuració de regles del sistema
-
el disseny de dispositius d’avaluació
-
la creació d’espais d’interacció
-
l’organització de trajectòries possibles dins el laboratori
D’aquesta manera, el docent influeix en l’activitat dels participants a través de l’arquitectura del sistema.
Sistema en evolució
El laboratori no és una estructura completament definida des del principi. La seva arquitectura es desenvolupa progressivament a través d’un procés d’experimentació pedagògica.
El docent participa en aquest procés mitjançant:
-
la introducció de nous dispositius
-
l’ajust de mecanismes existents
-
la revisió de criteris d’avaluació
-
la modificació de l’estructura del sistema
L’arquitectura del laboratori es configura així com un sistema evolutiu.
Relació amb la recerca basada en el disseny
Aquest tipus d’intervenció docent s’alinea amb la metodologia de la Design-Based Research, en què el procés d’investigació implica:
-
dissenyar entorns d’aprenentatge
-
implementar-los en context real
-
observar el seu funcionament
-
ajustar progressivament el sistema
El docent actua simultàniament com a dissenyador pedagògic i investigador del sistema.
Relació amb la redistribució d’agència
Encara que el docent dissenya l’arquitectura del sistema, aquesta configuració pot facilitar la redistribució d’agència entre els participants.
Quan el sistema:
-
fa visibles els criteris d’avaluació
-
permet trajectòries diferenciades
-
possibilita la intervenció dels estudiants en el desenvolupament del sistema
l’arquitectura dissenyada pel docent obre espais d’agència dins el laboratori.
Aquest procés connecta amb la Redistribució d’agència i amb la Co-creació arquitectònica.
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
Es dissenya la primera arquitectura del laboratori i es comencen a experimentar diferents dispositius pedagògics.
042 Iteració 2
L’arquitectura del sistema es consolida i es desenvolupa el Sistema de portes com a dispositiu central.
043 Iteració 3
El sistema evoluciona a partir de l’experiència acumulada i de la participació dels estudiants en el desenvolupament de l’entorn.
Connexions
Arquitectura pedagògica
Sistema de portes
Co-creació arquitectònica
Redistribució d’agència
Professor com a investigador