0143 Co-docència
(Col·laboració pedagògica entre docents en entorns d’aprenentatge col·laboratiu)
Una de les característiques estructurals del projecte desenvolupat en aquesta investigació és la implementació de l’experiència educativa mitjançant co-docència, és a dir, la presència coordinada de dos docents compartint responsabilitats en un mateix espai d’aprenentatge.
Aquesta configuració altera significativament les dinàmiques pedagògiques tradicionals i introdueix noves possibilitats d’acompanyament, observació i intervenció.
La co-docència no és simplement una suma de docents, sinó:
una reorganització de la pràctica educativa basada en la coordinació professional.
Definició de co-docència
Diversos autors han definit aquest model pedagògic:
• Cook & Friend (1995)
Dos o més professionals que imparteixen ensenyament substantiu a un grup divers d’estudiants en un mateix espai físic.
• Dieker (2001)
Compartir la responsabilitat de planificar, impartir i avaluar la instrucció per a un sol grup d’estudiants.
• Bacharach & Heck (2007)
Acord educatiu en què diversos docents assumeixen conjuntament la responsabilitat de l’ensenyament.
En tots els casos, la clau no és la simultaneïtat, sinó la coresponsabilitat pedagògica.
Potencialitats pedagògiques
Cook & Friend (1995) destaquen diversos avantatges de la co-docència:
▸ Diversificació d’estratègies didàctiques
La combinació de perspectives i competències permet enriquir les metodologies d’ensenyament.
▸ Major personalització de l’aprenentatge
La presència de dos docents facilita un seguiment més individualitzat.
▸ Continuïtat del programa educatiu
La coordinació docent permet una planificació més sòlida i coherent.
▸ Reducció d’estigmatització
Els alumnes amb dificultats reben suport sense ser segregats del grup.
▸ Suport professional mutu
Els docents comparteixen experiències, reflexions i estratègies.
Àmbits d’aplicació
La literatura ha estudiat especialment la co-docència en:
• educació especial
• atenció a la diversitat
• alumnes amb necessitats educatives específiques
• entorns d’altes capacitats
Tanmateix, aquesta tesi defensa que la co-docència té un potencial molt superior quan s’aplica a:
entorns de construcció col·laborativa de coneixement.
Models de distribució docent
Friend et al. (2010) descriuen sis configuracions bàsiques:
▸ 1. Un ensenya i l’altre observa
Permet analitzar interaccions i ajustar estratègies.
▸ 2. Ensenyament per estacions
Els alumnes roten per espais amb activitats diferenciades.
▸ 3. Ensenyament paral·lel
Cada docent treballa simultàniament amb un subgrup.
▸ 4. Ensenyament alternatiu
Un docent treballa amb un grup reduït mentre l’altre gestiona la majoria.
▸ 5. Treball en equip
Ambdós docents intervenen conjuntament davant del grup.
▸ 6. Un ensenya i l’altre dona suport
Un docent lidera l’activitat mentre l’altre facilita l’acompanyament individual.
Aquestes configuracions mostren que la co-docència no és una pràctica única, sinó un ventall d’estructures col·laboratives.
Transformació de la cultura docent
La pràctica docent tradicional en educació secundària es basa en:
un docent, una aula, un grup.
La co-docència trenca aquest model i introdueix:
• observació entre iguals
• aprenentatge professional compartit
• contrast de pràctiques pedagògiques
• reflexió col·lectiva
• enriquiment metodològic continu
Aquesta tesi sosté que la co-docència és:
una de les formes més eficients de desenvolupament professional docent.
Co-docència com a dispositiu d’innovació pedagògica
La presència de dos docents:
• amplia la capacitat d’anàlisi de l’aula
• incrementa la qualitat de l’acompanyament
• millora la detecció de necessitats
• facilita l’adaptació metodològica
La co-docència permet observar el procés d’aprenentatge des de múltiples perspectives simultànies.
Implicacions per a aquesta investigació
En el marc d’aquesta tesi, la co-docència:
• forma part del disseny de la intervenció
• permet contrastar mirades pedagògiques
• genera evidències complementàries
• reforça la validesa de l’anàlisi qualitativa
A més, contribueix a crear un entorn pedagògic més ric i adaptable.
Connexions dins les Relacions Pedagògiques
La co-docència se situa entre:
→ Rol docent en entorns CSCL
i
→ 0144 Co-associació
on la relació pedagògica es desplaça del vincle docent-docent cap al vincle docent-alumne com a socis d’aprenentatge.
Rellevància per al Metalaboratori
En el Metalaboratori, la co-docència contribueix a:
• enriquir l’arquitectura pedagògica
• multiplicar perspectives d’anàlisi
• reforçar la coordinació sociomaterial
• estabilitzar processos col·laboratius
Esdevé un mecanisme de:
regulació col·lectiva del sistema d’aprenentatge.