0140 Relacions Pedagògiques (marc teòric)
(Fonament relacional del procés d’ensenyament-aprenentatge)
Les relacions pedagògiques constitueixen un dels eixos centrals del procés educatiu.
Aquest marc teòric parteix de la idea que l’aprenentatge no és només transmissió de continguts ni simple interacció amb entorns tecnològics, sinó un procés relacional que emergeix de les interaccions entre educadors i educands dins d’un context social i cultural determinat.
Aquesta perspectiva situa la relació pedagògica com a unitat d’anàlisi fonamental del fenomen educatiu.
Origen del concepte
Les primeres formulacions modernes del concepte es troben en la tradició pedagògica alemanya.
(Dilthey, 1888) va establir que l’estudi de la pedagogia havia de començar amb la descripció de:
la relació entre l’educador i l’educand.
Posteriorment, Herman Nohl desenvolupa el concepte de pädagogische Beziehungen (relacions pedagògiques), definint-les com:
les interaccions i dinàmiques que es produeixen entre mestres i alumnes dins del context educatiu.
Aquest enfocament concep l’educació com un procés fonamentalment relacional, emocional i formatiu.
Dimensions de la relació pedagògica segons Nohl
Les relacions pedagògiques es caracteritzen per:
▸ Interdependència
La relació educativa implica una interacció mútua i activa entre educador i educand.
No és un procés unidireccional, sinó una construcció compartida.
▸ Dimensió emocional
Les emocions juguen un paper fonamental en l’aprenentatge.
Una relació emocional saludable:
-
enriqueix el procés educatiu
-
facilita la motivació
-
afavoreix el desenvolupament personal
▸ Formació de la identitat
Les relacions pedagògiques contribueixen a la construcció de la identitat de l’alumne.
L’auto-percepció es configura a través de les interaccions amb altres.
▸ Diàleg i comprensió mútua
El diàleg és un mecanisme central de construcció de coneixement compartit.
Permet:
-
negociar significats
-
establir comprensió mútua
-
generar aprenentatge col·laboratiu
▸ Educació com a procés de creixement
L’educació és entesa com un procés de desenvolupament personal i social que es vehicula a través de les relacions pedagògiques.
Reformulacions posteriors
Spiecker (1984) redefineix el concepte com relació educativa (Erziehungsverhältnis), destacant el caràcter formatiu i ètic del vincle entre educador i educand.
Nohl (1968), citat per Rincón Verdera (2016), estructura el procés pedagògic en tres àmbits:
-
Educació individual (centrada en el subjecte)
-
Educació social (centrada en la comunitat)
-
Educació comunitària (acció i servei als altres)
Aquests àmbits són inseparables en la pràctica educativa real.
Funció dins aquesta tesi
Aquest marc permet entendre que la construcció de coneixement:
no depèn només de metodologies ni tecnologies, sinó de la qualitat de les relacions que s’estableixen entre els participants del procés educatiu.
Aquesta tesi amplia el concepte clàssic de relació pedagògica incorporant:
-
la mediació tecnològica
-
la col·laboració entre docents
-
la distribució d’agència
-
la co-associació professor–alumne
-
la mediació d’artefactes sociomaterials
Transició cap als desenvolupaments del bloc
A partir d’aquest marc general, el capítol desplega les relacions pedagògiques específiques que intervenen en entorns digitals col·laboratius:
→ Aprenents Digitals
→ Rol docent en entorns CSCL
→ Co-docència
→ 0144 Co-associació
→ 0145 Objectes i Infraestructures Frontera
Rellevància per al Metalaboratori
Aquest marc estableix la base per comprendre que el Metalaboratori no és només un espai digital, sinó una xarxa de relacions pedagògiques configurades sociomaterialment.
Les transformacions observades en la recerca impliquen una reconfiguració profunda del vincle educatiu tradicional.