010 Fonaments Teòrics tags:: Situated_Learning_Theory marc_teoric aprenentatge_colaboratiu MOC3
Teoria de l’Aprenentatge Situat (Situated Learning Theory)
Què és
La Teoria de l’Aprenentatge Situat entén l’aprenentatge com un procés sociocultural inseparable del context en què es produeix.
Segons aquesta perspectiva:
no existeix activitat cognitiva que no estigui situada en una pràctica social concreta.
El coneixement no es construeix de manera abstracta ni individual, sinó dins de contextos socials, culturals i materials específics.
Aportació a la cognició social
Aquesta teoria introdueix un desplaçament fonamental:
• l’aprenentatge deixa d’entendre’s com adquisició de continguts
• passa a concebre’s com participació progressiva en pràctiques socials
Així, el coneixement:
• es construeix col·lectivament
• depèn de la comunitat de pràctica
• està vinculat a activitats reals
• s’encarna en formes de participació
Aprendre és formar part d’un context d’acció compartit.
Conceptes clau
• Contextualització del coneixement
• Pràctiques socials com a espai d’aprenentatge
• Participació legítima perifèrica
• Comunitats de pràctica
• Aprenentatge com a procés actiu d’implicació
Autors principals
Connexions amb altres teories
La teoria de l’aprenentatge situat es relaciona amb:
→ la Teoria Socio-Cultural (aprenentatge com a fenomen social)
→ la Teoria de l’Activitat (activitat orientada a objectius dins sistemes socials)
→ la Cognició Distribuïda (marc teòric) (processos cognitius repartits en contextos sociomaterials)
→ la Cognició de Grup (marc teòric) (coneixement emergent de la interacció col·lectiva)
Rellevància per a aquesta tesi
Aquest marc permet entendre que:
els entorns digitals d’aprenentatge no són només eines, sinó contextos sociomaterials on es construeix coneixement.
És especialment rellevant per analitzar:
• els espais híbrids d’aprenentatge
• la co-creació d’entorns digitals
• la relació entre activitat i context tecnològic
• la participació progressiva dels estudiants
Continuïtat dins el Metalaboratori
Aquesta teoria fonamenta especialment:
→ Espais híbrids d’aprenentatge
→ 024 Dinàmiques de co-creació
→ 022 Redistribució d’agència
→ Dinàmiques de co-associació
i contribueix a la formalització de:
→ Teoria humil de la co-associació
Desenvolupaments associats
Aquesta perspectiva ha estat especialment influent en:
• entorns d’aprenentatge col·laboratius digitals
• comunitats de pràctica en xarxa
• disseny d’espais d’aprenentatge basats en projectes
Connexions amb el marc teòric de la tesi
Aquesta teoria dialoga directament amb:
→ Aprenentatge Digital
→ Partnering
→ Espais de Construcció de Coneixement