041.4 Redisseny Iteració 1

El redisseny de la primera iteració no es produeix com una decisió puntual ni com una correcció superficial del plantejament inicial, sinó com el resultat d’un procés de comprensió progressiva del que ha succeït durant la implementació. Les evidències recollides mostren amb claredat que el model inicial, centrat en la col·laboració entre estudiants de DAM i FEP a través del desenvolupament de videojocs, no genera les dinàmiques d’aprenentatge col·laboratiu que es pretenien analitzar.

Aquesta constatació obliga a desplaçar la mirada. El problema ja no es pot formular en termes de com millorar la coordinació entre dos col·lectius amb rols diferenciats, sinó en termes de comprendre per què les dinàmiques més significatives d’aprenentatge han emergit en un espai no previst pel disseny. El redisseny parteix, per tant, d’una decisió fonamental: deixar de considerar el projecte DAM–FEP com a centre analític de la investigació.

Això no implica abandonar aquesta relació, que continua formant part del context del projecte, sinó reconèixer que no és el lloc on es produeixen els processos més rellevants des del punt de vista de la recerca. El centre de gravetat es desplaça cap al nucli format pels estudiants que participen activament en el desenvolupament del web i pels docents implicats en aquest procés.

Aquest nucli, que en la primera iteració apareix de manera emergent, esdevé a partir d’aquest moment un element deliberat del disseny. El redisseny consisteix, en gran mesura, a reconèixer el potencial d’aquest espai i a crear les condicions perquè es pugui consolidar i ampliar en la següent iteració.

El web ellaboratori.cat deixa de ser concebut com una infraestructura de suport i passa a ser entès com a espai d’aprenentatge en si mateix. La seva construcció, evolució i governança esdevenen l’objecte central de l’activitat. Aquesta reorientació implica un canvi en la naturalesa del projecte: ja no es tracta principalment de desenvolupar productes per a un context extern, sinó de construir col·lectivament un entorn que estructura l’aprenentatge dels propis participants.

Aquest desplaçament comporta també una transformació en la manera d’entendre la participació dels estudiants. En lloc de situar-los com a executors d’encàrrecs definits externament, el redisseny apunta cap a un model en què els estudiants assumeixen responsabilitat directa sobre la definició i evolució de l’entorn. La seva implicació no es limita a la realització de tasques, sinó que inclou la presa de decisions que afecten el conjunt del sistema.

En aquest sentit, es comença a perfilar la idea d’un grup d’estudiants amb un grau d’implicació i responsabilitat superior, que en la següent iteració es concretarà com el nucli d’especialistes. Aquest grup no es defineix inicialment com una categoria formal, sinó com el reconeixement d’una dinàmica que ja ha començat a aparèixer: estudiants que, per la seva participació sostinguda en el desenvolupament del web, esdevenen actors clau en l’evolució del projecte.

El redisseny també implica una reformulació implícita de la pregunta de recerca. Si en el plantejament inicial l’interès se situava en la col·laboració entre col·lectius diferents, a partir d’aquest moment la mirada es desplaça cap a les condicions que permeten que els participants esdevinguin co-creadors de l’activitat i cap a les transformacions que això genera en les relacions pedagògiques.

Aquesta reformulació no es presenta encara com una teoria elaborada, sinó com una orientació que guiarà la següent iteració. El que es posa en joc no és només una modificació del disseny, sinó un canvi en la manera d’entendre què és rellevant analitzar.

La primera iteració es tanca, així, amb un doble moviment. D’una banda, es reconeixen els límits del plantejament inicial i la impossibilitat de sostenir-lo com a objecte central de la recerca. De l’altra, s’identifica un espai emergent amb un alt potencial analític i es decideix situar-lo al centre del disseny de la següent iteració.

Aquest procés de redisseny no és una desviació del projecte, sinó el mecanisme a través del qual la investigació es construeix. És en aquest desplaçament, fonamentat en l’anàlisi de la pràctica, on es defineixen les bases del desenvolupament posterior de la tesi.