041.2 Implementació Iteració 1
La implementació de la primera iteració posa en funcionament el disseny plantejat en un context real, amb tots els condicionants que això implica. Els estudiants de FEP presenten les seves propostes de videojocs amb una orientació pedagògica definida, i els estudiants de DAM inicien el procés de desenvolupament tècnic amb l’objectiu de transformar aquestes idees en productes funcionals. Paral·lelament, es comença a construir el web ellaboratori.cat amb la intenció que actuï com a espai central de coordinació i visibilització del projecte.
En les primeres fases de desplegament, la relació entre DAM i FEP es configura d’acord amb el que s’havia previst en el disseny. Hi ha una transmissió inicial d’informació, una assignació de projectes i una certa coordinació en els primers moments del desenvolupament. Tanmateix, aquesta relació no es consolida com un espai de treball conjunt sostingut. A mesura que avança el curs, la interacció entre els dos col·lectius esdevé esporàdica i funcional, centrada en la resolució de dubtes puntuals més que en la construcció compartida del projecte.
El desenvolupament dels videojocs avança principalment dins del grup de DAM, que assumeix la responsabilitat tècnica del procés. Les decisions sobre implementació, eines, arquitectura del codi o resolució de problemes recauen majoritàriament en aquests estudiants, que treballen dins dels marcs habituals del seu cicle formatiu. La participació dels estudiants de FEP, en canvi, queda condicionada per la seva disponibilitat i per la naturalesa de la seva formació, cosa que dificulta una implicació continuada en el desenvolupament.
Aquest desequilibri no es manifesta com un conflicte explícit, sinó com una dinàmica progressiva de separació de rols. Els videojocs continuen sent un objecte compartit en termes formals, però el procés que els fa possibles es desenvolupa en espais diferenciats. La col·laboració prevista es concreta, en la pràctica, en una cooperació limitada.
En paral·lel, el desenvolupament del web ellaboratori.cat segueix un recorregut diferent del que s’havia imaginat inicialment. El que havia de ser una infraestructura de suport comença a adquirir una centralitat inesperada. El procés de construcció del web no es limita a l’execució tècnica d’un disseny predefinit, sinó que esdevé un espai de presa de decisions constant. La definició de l’estructura, l’organització dels continguts, la gestió dels usuaris o la integració de funcionalitats són qüestions obertes que requereixen discussió i acord.
Aquest procés es concentra en un nucli reduït format pels estudiants encarregats del desenvolupament del web i pels docents implicats en el projecte. En aquest espai, les decisions no es prenen de manera unilateral, sinó que es negocien, es revisen i es transformen a mesura que el projecte evoluciona. Les sessions de treball no responen a una lògica d’execució de tasques assignades, sinó a una dinàmica de resolució conjunta de problemes.
A diferència del que succeeix en el desenvolupament dels videojocs, aquí sí que es produeix una implicació sostinguda dels participants en la definició de l’objecte de treball. El web no és només una eina, sinó un espai en construcció que requereix decisions constants i que afecta directament la manera com es desenvolupa el projecte global.
És en aquest nucli on es concentren les interaccions més intenses de la iteració. Les discussions sobre com ha de funcionar el web, quines funcionalitats són necessàries o com s’han d’organitzar els continguts generen un tipus de treball que no estava explícitament previst en el disseny inicial. La responsabilitat sobre el desenvolupament del web es comparteix de manera efectiva, i les decisions tenen conseqüències visibles i immediates en l’evolució del sistema.
A mesura que el curs avança i apareixen els primers prototips funcionals, aquest nucli adquireix encara més rellevància. El web deixa de ser un element auxiliar i es converteix en un espai on es prenen decisions que afecten el conjunt del projecte. La seva evolució no respon a un pla tancat, sinó a un procés iteratiu en què cada nova funcionalitat obre noves possibilitats i noves necessitats.
Aquest desplaçament no implica que la resta del projecte deixi de tenir importància, però sí que modifica el lloc on es produeixen les dinàmiques més significatives. Mentre que la relació entre DAM i FEP es manté en un nivell funcional, el nucli de desenvolupament del web es converteix en l’espai on es concentren la major part de les decisions, els debats i els processos de resolució de problemes.
Aquesta configuració no havia estat prevista en el disseny inicial. No respon a una planificació prèvia, sinó a una emergència situada que es fa visible a través de l’observació continuada del procés. És en aquest context on comencen a aparèixer les primeres evidències que el lloc on es produeix l’aprenentatge més rellevant no coincideix amb l’escenari que havia estat dissenyat per generar-lo.
La implementació de la primera iteració no valida el model inicial, però tampoc el desmenteix completament. El que fa és desplaçar-lo, mostrant que les condicions que es consideraven suficients per generar col·laboració no ho són en la pràctica, i que altres formes d’organització, no previstes inicialment, poden donar lloc a dinàmiques més profundes.
Aquest desplaçament serà el punt de partida de l’anàlisi de la iteració, on aquestes observacions començaran a ser interpretades i articulades com a coneixement rellevant per a la recerca.