Equilibri autonomia–governança
(Tensió entre autonomia dels participants i regulació del sistema)
Els sistemes d’aprenentatge que redistribueixen l’agència entre els participants afronten una tensió estructural entre autonomia i governança.
D’una banda, la redistribució d’agència permet que els estudiants participin activament en:
-
la presa de decisions
-
la resolució de problemes
-
el desenvolupament del sistema
-
la construcció del coneixement
D’altra banda, qualsevol sistema pedagògic necessita mecanismes de regulació que garanteixin:
-
coherència en el procés d’aprenentatge
-
claredat en els criteris d’avaluació
-
estabilitat en el funcionament del grup
Aquesta tensió genera la necessitat d’un equilibri entre autonomia i governança.
Risc de control excessiu
Si el sistema està excessivament regulat, la redistribució d’agència pot veure’s limitada.
Un excés de control pot:
-
reduir la capacitat d’iniciativa dels estudiants
-
transformar l’arquitectura del sistema en un mecanisme de control rígid
-
limitar l’exploració i la innovació dins el projecte
En aquest cas, el sistema pot acabar reproduint dinàmiques pedagògiques tradicionals sota una nova infraestructura tecnològica.
Risc d’autonomia desestructurada
En l’extrem oposat, un sistema amb autonomia total pot generar desorientació.
Sense mecanismes de governança, poden aparèixer:
-
dificultats de coordinació entre participants
-
incertesa sobre els criteris d’avaluació
-
desigualtats en la participació
-
bloquejos en el desenvolupament dels projectes
La manca de regulació pot comprometre la coherència global del sistema d’aprenentatge.
Manifestacions en el Metalaboratori
En el context del Metalaboratori, aquest equilibri es construeix a través d’una combinació de dispositius arquitectònics i pràctiques pedagògiques.
Entre els mecanismes que contribueixen a aquest equilibri destaquen:
-
el Sistema de portes, que estructura el progrés dels projectes
-
la visibilitat dels criteris dins el sistema
-
el rànquing de punts com a dispositiu d’orientació
-
la intervenció docent en situacions de bloqueig
Aquests mecanismes permeten mantenir una governança sistèmica sense anul·lar l’autonomia dels participants.
Governança distribuïda
En el sistema analitzat, la regulació del procés no depèn exclusivament del docent.
Part de la governança es distribueix entre diferents actors del sistema:
-
el docent, que actua com a bastida sistèmica
-
el nucli d’especialistes, que participa en decisions tècniques
-
l’arquitectura digital, que fa visibles criteris i progressos
Aquesta configuració genera una forma de governança distribuïda dins el sistema d’aprenentatge.
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet analitzar:
-
la tensió entre autonomia i regulació en entorns col·laboratius
-
el paper de l’arquitectura pedagògica en la governança del sistema
-
les condicions que permeten mantenir l’equilibri entre exploració i coherència
-
els límits dels models basats en redistribució d’agència
L’equilibri autonomia–governança constitueix una de les tensions estructurals centrals del sistema analitzat.
Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori
Aquest concepte es relaciona amb:
Forma part de la capa:
→ 027 Límits i tensions del sistema
Desenvolupament a les iteracions
041 Iteració 1
El sistema manté una regulació docent més directa.
042 Iteració 2
L’arquitectura pedagògica permet ampliar l’autonomia dels participants.
043 Iteració 3
S’estabilitza un model de governança distribuïda entre arquitectura, estudiants i docent.