Escalabilitat del model

(Possibilitat de transferència i expansió del sistema d’aprenentatge)

L’escalabilitat del model fa referència a la possibilitat que el sistema pedagògic analitzat pugui aplicar-se en altres contextos educatius sense perdre les seves propietats fonamentals.

Els models d’aprenentatge col·laboratiu basats en redistribució d’agència i co-creació arquitectònica depenen sovint de condicions específiques que poden dificultar la seva reproducció directa en altres entorns.

Per aquest motiu, l’escalabilitat del sistema constitueix una qüestió central en l’anàlisi dels seus límits.


Factors que condicionen l’escalabilitat

La transferència del model a altres contextos pot veure’s condicionada per diversos factors estructurals.

Entre els més rellevants destaquen:

  • la disponibilitat d’una arquitectura sociotècnica adequada

  • el perfil i les competències dels estudiants participants

  • la cultura pedagògica del context educatiu

  • el temps disponible per al desenvolupament del sistema

Aquests factors poden afectar la possibilitat de reproduir el model en entorns diferents.


Context específic del Metalaboratori

El sistema analitzat es desenvolupa en un context educatiu particular.

Entre les seves característiques destaquen:

  • estudiants de cicles formatius superiors d’informàtica

  • nivell relativament alt de competències tècniques

  • orientació professionalitzadora del projecte

  • disponibilitat d’infraestructura digital pròpia

  • continuïtat del sistema al llarg de diverses iteracions

Aquestes condicions contribueixen a fer possible el funcionament del sistema tal com s’ha observat en la recerca.


Escalabilitat i adaptació

La transferència del model a altres contextos no implica necessàriament reproduir-lo de manera exacta.

És possible adaptar-ne alguns principis generals, com ara:

  • la redistribució d’agència

  • la co-creació de l’entorn d’aprenentatge

  • la visibilitat del progrés dels participants

  • la construcció col·laborativa de projectes

Tanmateix, la implementació concreta d’aquests principis requeriria ajustos en funció de cada context educatiu.


Escalabilitat i teories humils

El límit d’escalabilitat reforça el caràcter situat del coneixement produït en aquesta recerca.

Les teories formulades no aspiren a constituir models universals, sinó a descriure regularitats observades dins un sistema concret.

Aquest enfocament és coherent amb la lògica de les teories humils, que reconeixen el caràcter contextual de les pràctiques pedagògiques.


Funció analítica del concepte

Aquest concepte permet analitzar:

  • la transferibilitat dels models pedagògics innovadors

  • la relació entre context i funcionament del sistema

  • els límits de generalització de la recerca

  • les condicions necessàries per a l’adaptació del model

L’escalabilitat constitueix una de les fronteres estructurals del sistema analitzat.


Connexions dins el Sistema Viu del Metalaboratori

Aquest concepte es relaciona amb:

Forma part de la capa:

027 Límits i tensions del sistema


Desenvolupament a les iteracions

041 Iteració 1
El sistema es desenvolupa en un context específic amb fort lideratge docent.

042 Iteració 2
La consolidació de l’arquitectura sociotècnica permet ampliar les dinàmiques col·laboratives.

043 Iteració 3
El model mostra estabilitat dins el context analitzat, però continua depenent de les condicions estructurals del sistema.