Redistribució de la funció docent
La redistribució de la funció docent descriu la transformació de les funcions pedagògiques dins el sistema d’aprenentatge quan l’orientació i el suport als participants deixen de concentrar-se exclusivament en la figura del professor.
En el Metalaboratori, aquesta transformació emergeix progressivament a mesura que el sistema integra mecanismes que redistribueixen part de les responsabilitats pedagògiques entre arquitectura, participants i pràctiques col·laboratives.
La funció docent no desapareix, però deixa d’actuar com a únic centre d’orientació del sistema.
Evidència empírica
Durant el desenvolupament del laboratori es poden observar diverses dinàmiques que contribueixen a aquesta redistribució.
Entre aquestes destaquen:
- l’aparició d’explicacions entre iguals durant el desenvolupament dels projectes
- la intervenció recurrent del nucli d’especialistes en l’orientació dels companys
- la visibilitat dels criteris d’assoliment dins el sistema de portes
- la presència de dispositius digitals que fan explícits els recorreguts d’aprenentatge
Aquests elements redueixen la dependència dels participants respecte a la intervenció constant del docent.
Funcionament dins el sistema
Quan la funció docent es redistribueix, el sistema d’aprenentatge es reorganitza al voltant d’una estructura més distribuïda de suport pedagògic.
El docent continua exercint funcions centrals com:
- mantenir la coherència pedagògica del projecte
- orientar les decisions estructurals del sistema
- actuar com a interlocutor crític dins el procés d’aprenentatge
Al mateix temps, altres funcions pedagògiques —especialment les relacionades amb el suport quotidià als participants— passen a estar parcialment distribuïdes entre altres estudiants i entre els dispositius integrats al sistema.
Implicacions pedagògiques
La redistribució de la funció docent modifica la configuració relacional del sistema educatiu.
El docent deixa d’actuar principalment com a font exclusiva de coneixement i passa a exercir un paper de bastida sistèmica que facilita el funcionament del conjunt.
Aquest canvi permet que el sistema d’aprenentatge funcioni com una comunitat col·laborativa en què el coneixement i l’orientació circulen entre diversos actors.