0145 Objectes frontera (Boundary Objects)
(Artefactes que permeten la coordinació entre comunitats diverses)
Per completar l’estudi de les relacions pedagògiques en entorns col·laboratius digitals, cal analitzar el paper dels artefactes que medien la interacció entre actors amb perspectives diferents.
El concepte d’objecte frontera va ser introduït per Star & Griesemer (1989) per descriure aquells objectes que faciliten la cooperació entre comunitats de pràctica heterogènies.
Aquests objectes permeten coordinar accions sense necessitat d’un consens total sobre significats.
Què són els objectes frontera?
Els objectes frontera són:
entitats materials o conceptuals que habiten diversos mons socials i satisfan les necessitats d’informació de cadascun d’ells.
Funcionen com a punts d’articulació entre comunitats que comparteixen un objectiu general però mantenen llenguatges i pràctiques diferents.
Característiques principals
Segons Star & Griesemer (1989) i Bowker & Star (1999), els objectes frontera:
▸ Habiten múltiples comunitats de pràctica
Són utilitzats per grups amb cultures, coneixements i objectius diferents.
▸ Satisfan requisits d’informació diversos
Cada comunitat pot interpretar l’objecte segons les seves necessitats locals.
▸ Són flexibles i adaptables
Permeten ajustaments contextuals sense perdre coherència global.
▸ Mantenen una identitat comuna
Tot i les adaptacions locals, conserven una estructura recognoscible.
▸ Combinen flexibilitat i estructura
Poc estructurats en l’ús col·lectiu, però fortament estructurats en l’ús específic.
▸ Poden ser abstractes o concrets
No només objectes físics, sinó també:
• conceptes
• models
• representacions
• protocols
• sistemes de classificació
▸ Actuen com a mitjans de traducció
Permeten que el coneixement circuli entre comunitats amb marcs diferents.
▸ Sorgeixen de la cooperació sostinguda
Es desenvolupen al llarg del temps mitjançant pràctiques compartides.
Funció pedagògica dels objectes frontera
En entorns educatius col·laboratius, els objectes frontera permeten:
• coordinar estudiants amb nivells diferents
• connectar professorat amb rols diversos
• articular llenguatges disciplinaris diferents
• facilitar la co-construcció de coneixement
• estabilitzar pràctiques col·laboratives
Aquests artefactes actuen com a mediadors sociomaterials de l’aprenentatge.
Exemples en entorns educatius
Poden actuar com a objectes frontera:
• plataformes digitals compartides
• rúbriques d’avaluació
• portafolis digitals
• sistemes de portes d’avaluació
• prototips col·laboratius
• mapes conceptuals compartits
• repositoris digitals
Aquests elements permeten coordinar actors sense imposar una única perspectiva.
Rellevància per a aquesta tesi
Els espais híbrids analitzats funcionen com a ecosistemes d’objectes frontera, ja que:
• connecten estudiants, docents i tecnologia
• permeten trajectòries d’aprenentatge diverses
• integren llenguatges pedagògics i tècnics
• articulen pràctiques presencials i digitals
Els artefactes no són suports passius, sinó agents mediadors.
Continuïtat dins les Relacions Pedagògiques
Els objectes frontera permeten que les relacions pedagògiques:
→ es coordinin sense jerarquies rígides
→ integrin diversitat d’actors
→ sostinguin la co-associació
→ estabilitzin la co-docència
Sense aquests mediadors, la col·laboració es fragmenta.
Connexions dins el sistema conceptual
Aquest concepte connecta amb:
→ Cognició distribuïda (marc teòric)
→ Teoria de l’Activitat
→ Arquitectura pedagògica
→ Espais híbrids d’aprenentatge
i fonamenta la comprensió sociomaterial del Metalaboratori.