084. Conceptes Propis tags:: concepte_propi xarxes youtube MOC5a
YouTube com a espai d’aprenentatge
Primera eina per importancia com a espai d’aprenentatge per a professors (novells o innovadors) i dels alumnes.
Exemples de Canals Propis
El canal YouTube de l’autor.
El nostre propi YouTube
YouTube propi Degut a les moltes avantatges que ens ofereix YouTube i per eliminar les desavantatges en un entorn d’aprenentatge, es va considerar la necessitat de crear un YouTube propi.
Avantatges:
Poder disposar en qualsevol moment al mòbil dels continguts desitjats. Molta varietat.
Desavantatges:
Destriar quins son els bons continguts. Com han de ser aquests videos?
Funcionament
Curts, de no més de 10 minuts. Que tinguis la sensació d’haver après quelcom nou i amb ganes de veure un altre. Desconec d’altres camps, però en matèries relacionades amb ciències (física, química, geologia), tecnologia, informàtica, matemàtiques, disseny, etc.. la component Youtube és una peça molt important, però només el primer pas en el procés d’aprenentatge. Si l’estudiant no participa activament (no només mirant vídeos a la xarxa), l’assoliment d’aquests coneixements serà molt superficial.
Paper del professor
Evidentment, la perfecció seria que cada professor disposés de la seva videoteca penjada a Youtube perquè els alumnes poguessin consultar cadascuna de les seves classes. Però seria molt recomanable que el professor ensenyi a destriar els bons continguts dels dolents als seus alumnes. I aquí apareixen dos problemes: 1.- Potser el professor no pot ensenyar als seus alumnes a escollir un bon material a la xarxa perquè no sap. Ha après d’una manera i no ha sapigut adaptar-se. 2.- Perquè no vol ensenyar als seus alumnes d’on treu la informació. De vegades tinc la sensació que seria molt més productiu pels meus alumnes facilitar directament les meves fonts (videos, tutorials, guies…) que el material que jo menjo prèviament i després els hi digereixo. Com he comentat abans, la visualització de vídeos, al igual que escoltar el professor a classe (aprenentatge observacional) no és més que un primer pas.
En el segon pas, l’estudiant ha de ser partícip i aquí és on necessita l’ajuda del seu professor. I no perquè li doni una col·lecció de problemes, sinó que li doni un projecte per a desenvolupar.