Co-creació del sistema
(Producció col·lectiva de l’arquitectura i de l’activitat en el sistema viu d’aprenentatge)
La co-creació del sistema descriu el procés pel qual els participants no només desenvolupen tasques dins un entorn d’aprenentatge, sinó que participen activament en la construcció i transformació del propi sistema.
Els estudiants no són únicament usuaris de l’arquitectura pedagògica, sinó que esdevenen agents que la modifiquen, l’amplien i la fan evolucionar.
Això implica que:
-
el sistema no està completament dissenyat a priori
-
l’entorn es transforma a través de la pràctica
-
els dispositius emergeixen de necessitats reals
-
la frontera entre aprendre i construir el sistema es dissol
La co-creació converteix el Metalaboratori en un sistema en evolució constant.
Definició teòrica
La co-creació del sistema es fonamenta en:
-
la Design-Based Research (DBR), que entén el disseny com un procés iteratiu i situat
-
la Teoria de l’Activitat (Engeström), que considera l’activitat com a transformadora del sistema
-
la Teoria Actor-Xarxa (Latour), que descriu la construcció del sistema a través de la xarxa d’actors
Des d’aquesta perspectiva, el coneixement no només es construeix dins el sistema, sinó també a través de la seva transformació.
Funció dins el sistema
La co-creació del sistema actua com a mecanisme productiu central.
Es relaciona amb:
-
Arquitectura pedagògica — que es construeix i modifica
-
Redistribució d’agència — que permet intervenir en el sistema
-
023 Transformació de rols — que habilita nous posicionaments
-
Co-associació — que articula la producció col·lectiva
-
Cognició distribuïda — que coordina el coneixement necessari
La co-creació és el procés que converteix el sistema en dinàmic i adaptatiu.
Desenvolupament empíric
Iteració 1 — Co-creació incipient
El sistema és principalment dissenyat pel docent, però apareixen primeres aportacions dels estudiants:
-
idees de videojocs
-
ajustos en la forma de treballar
-
suggeriments sobre funcionalitats
La co-creació existeix, però és encara limitada.
Iteració 2 — Co-creació operativa
Els participants intervenen activament en el sistema:
-
definició de dinàmiques de treball
-
aportacions tècniques rellevants
-
influència en la configuració del web i processos
-
consolidació del grup d’especialistes com a agent actiu
El sistema es transforma a través de la pràctica.
Iteració 3 — Co-creació sistèmica
La co-creació esdevé estructural:
-
els participants modifiquen el sistema de manera contínua
-
les decisions emergents afecten l’organització global
-
l’arquitectura evoluciona en funció de l’activitat real
El sistema es construeix des de dins.
Forma emergent
Quan es consolida, la co-creació del sistema es manifesta com:
-
adaptació contínua de l’arquitectura
-
emergència de dispositius no previstos inicialment
-
integració entre disseny i ús
-
producció col·lectiva de l’entorn d’aprenentatge
El sistema deixa de ser implementat i passa a ser construït col·lectivament en temps real.
Relació amb iteracions DBR
La co-creació del sistema està directament vinculada a la lògica de la recerca basada en el disseny:
-
cada iteració modifica el sistema
-
els participants formen part del procés de disseny
-
el coneixement emergeix de la transformació del sistema
Això implica que el sistema no és només objecte d’estudi, sinó també instrument de recerca.
Relació amb adopció i no adopció
La co-creació també es manifesta en què:
-
alguns dispositius proposats no són adoptats (WhatsApp, Telegram, Labtuit com a eines pròpies del sistema)
-
altres emergeixen o es consoliden perquè responen a necessitats reals
Això mostra que:
el sistema no evoluciona per disseny, sinó per validació en l’ús.
Connexió amb teories humils
La co-creació del sistema és central per a:
I contribueix indirectament a:
Funció analítica del concepte
Aquest concepte permet:
-
analitzar com es transforma el sistema al llarg del temps
-
comprendre el paper dels participants en el disseny
-
identificar mecanismes d’adaptació del sistema
-
descriure la relació entre ús i configuració
No descriu només producció de contingut, sinó producció del propi sistema.
Paper dins el Sistema Viu del Metalaboratori
La co-creació del sistema és el mecanisme que permet l’evolució.
Sense co-creació:
-
l’arquitectura queda fixa
-
l’agència no transforma el sistema
-
les dinàmiques no evolucionen
-
la recerca no produeix coneixement
És el procés que converteix el sistema en:
→ un entorn viu, adaptatiu i en transformació contínua